Cosetes llanes

He decidit començar amb aquest article una sèrie d'entrades on aniré compartint aquells petits tresors, que la gent ha fet amb llana i que de milions de formes diferents arriben a les meves mans, per tal, de formar part de la petita col·lecció "Cosetes llanes" que de mica en mica vaig fent.

En aquesta foto podeu veure una ranita feta amb llana de color blau, m'encanta, la vaig trobar entre les cosetes, que la meva amiga Elena, em va donar per la meva nena Lucía, que aviat naixerà. No se qui ho va fer però des d'aquí li vull donar les gràcies, és la meva forma de fer un petit homenatge al seu art.

En aquest moments estic treballant en dos noves creaciones, per una banda, un vestit de cotó per la nostra nena Lucía, per aquest estiu, i, per un altre banda, en una nina, que si tot va bé serà la "Pepa", la nina que acompanya a Lucia, la protagonista del conte "El senyor de la son" de Marta Rodríguez i Noemí Villamuza, que ens va regalar la Muntsa, el Jordi i el Gael.

Alhora us volia convidar a visitar un blog, que vaig trobar fa uns dies, la seva creadora fa unes nines amb llana meravelloses: http://pintacabezones.blogspot.com/

Un altre de les meves passions és la lectura, en aquests moments estic llegint: Sutra del río de Gita Mehta (de la editorial: Anagrama).

Un dissabte ple de petits plaers

El dissabte de la setmana passada vaig quedar amb la Muntsa i l'Adela, companyes de la facultat (d'educació especial) per esmorzar, vam anar al "Buenas Migas", on tot està molt i molt bo, us adjunto la seva pàgina web, on podeu veure quins petits plaers culinaris podeu tastar...uuuummmm: http://www.buenasmigas.com/buenasmigas.html

La Muntsa ens va regalar el conte, que podeu veure a la foto: El senyor de la son de Marta Rodríguez i Noemí Villamuza. La protagonista, que podeu veure a la portada, és diu Lucía (com la nostra nena) i en les seves aventures l'acompanya la seva nina Pepa i la seva mare. Des d'aquí et volem donar les gràcies Muntsa, també al Jordi i al Gael, moltiiiiiiiiiiisimes gràcies per aquest regal, va ser tota una sorpresa meravellosa. Estem molt agraïdes de que formeu part de la nostra vida...siiiiiiiiiiiiii

Ara ens toca a nosaltres construir la Pepa, així quan el seu pare i jo l'expliquem el conte, ho podrem acompanyar amb la nina Pepa, que farem de tela, ens hem de posar manos a la obra.

Així mateix, la Muntsa ens va regalar un porta-cámera de fotos de ganxet, que també podeu veure a la foto, és molt guai, amb el nom de la nostra nena i un cor en relleu, fet tot amb ganxet, ens agrada moltiiiiiiiiisim, gràcies bonica, ets un solet, una artista, tenim molta sort de tenir-te a prop!!!

Vaig aprofitar que estava a les rambles per anar a "All you knit is love", la meva botiga de llanes preferida, és un lloc que et convida a gaudir dels colors, les textures...de la llana en tota la seva variabilitat. Després de remenar i remenar amb molt de gust, vaig comprar:

- dos cabdells "Cotonet", un de color vermell i un altre blau (llana sintètica, feta a Espanya). Amb el blau estic fent un coixí, està en procés, és un color molt viu per aquest dies grisos i freds d'aquest hivern,

- un cabdell de llana de diferents tonalitats de verd, tenyit a mà,

- i, un cabdell també de color verd de cànem, és la primera vegada que compro aquest material, la veritat és que la seva textura em va sorprendre, encara no se que faré amb ell, ens donarem temps, li anirem descobrint de mica en mica, amb plaer...

Le petit chat noir

Volem compartir amb vosaltres aquest gat fet amb llana de color negre, que vam acabar fa unes setmanetes. A la part dretra del blog, a l'apartat "Inspiració bloggera" trobareu un patró, que jo he adaptat lliurement.

Portem uns dies amb moltes ganes de descansar i llegir. El llibre que ens acompanya és La Revolución de las madres: el desafío de nutrir a nuestros hijos de Laura Gutman.

Se'm fa una miqueta difícil teixir aquest dies, la veritat és que no se el perquè de tot plegat, estic treballant en un vestit per la nostra nena amb llana de cotó de color verd i lila, que vaig comprar l'estiu passat a All you knit is love. Volem compartir amb vosaltres aquest gat fet amb llana de color negre, que vam fer fa unes setmanetes.

Estem en la setmana 36 del nostre embaràs, ens apropem de mica en mica a la part final d'aquesta meravellosa experiència, per tal, de poder entrar en una nova etapa, que com aquesta ens ensenyaràt moltiiiiiiiisimes coses, hi ha una abans i haurà un desprès d'aquesta experiència en la nostra vida. Mentre estic escrivint aquestes lletres, la noto com es mou dintre de la meva panxeta, és al·lucinant la sensació, no es pot descriure amb paraules, s'ha de viure.

Mama-teta: un regal per tota la vida

Aquest va ser el regal que li vam fer a una persona molt especial, que es diu María José, aquestes festes. Ha estat una forma d'agrair-li tot allò que fa per les dones, en general, i per nosaltres, en particular, moltes gràcies buuuuuuuuuuuuniiiiiiiicaaaaaaaaaa, saps que t'estimem i que donem les gràcies per haver-nos trobat!!!

En el moment que estic vivint, el meu primer embaràs, trobar-me una persona respectuosa amb aquesta vivència, un respecte que neix des de l'experiència, des de l'amor...ha estat un meravellós regal per la meva petita-gran familia, que de mica en mica, va creixent.

Us recomano moltiiiiiiiisim el seu blog sobre lactància materna, és genial, fa un gran treball: http://santfeliu-lactancia-materna.blogspot.com/

També trobareu moltiiiiiiiiiisima informació al llibre de Carlos Gonzalez: Lactància Materna: un regal per tota la vida. Un llibre molt i molt recomanable.

Així mateix, doneu-li una ullada a la pàgina web de MARES-DOULES, un altre petit plaer: http://www.maresdoules.cat/

Una mantenta per la nostra nena

Avui fa un dia una miqueta gris, per posar una miqueta de color, vull compartir la manteta que he fet per la nostra nena Lucia, que naixerà dintre d'unes semanetes. És la manta que portarem amb nosaltres a la clínica.

L'he fet amb un ganxet de 3,5 amb llana d'ovella de lleó de dues tonalitats de color verd diferents (llana totalment natural), en canvi, la llana de color rosa i groga són llanes acríliques, que faig servir per fer els meus ninos (llana cotonet), he fet servir aquestes llanes, ja que quan vaig comprar les d'ovella, que tant m'agraden, no hi havia els colors que necessitava i en el meu estat no puc esperar massa, ja que mai se sap, quan la meva nena decidirà sortir, començar un nou camí.

Totes aquestes llanes les vaig comprar a "All you knit is love", la botiga de llanes que més m'agrada de Barcelona.

Avui a Barcelona fa un dia una miqueta gris, tinc molts projectes pedents, mentre teixeixo escolto el treball musical de Rosa Zaragoza: Nacer, Renacer. Néixer, Renéixer. Una música que recomano a tothom moltíssim i en especial a les dones/parelles embarassades, les seves lletres t'acompanyen d'una forma molt i molt especial.

http://www.rosazaragoza.org/

En aquest enllaç trobareu més informació sobre aquesta cantautora tan especial.

Moltes felicitats Lali

Avui és l'aniversari de la meva germana Laura, entre els regalets que li hem fet, moltes cosetes per gaudir del plaer de les manualitats, havia aquesta bossa, que em va demanar fa molt i molt de temps, per tal, de portar-la a la feina.Treballa a una escola, és monitora de menjador de la clase dels "Pingüins". Per això, hem posat un pingüí, que ella va fer de feltre i que hem enganxat amb un click, ja que pot ser que el proper curs la classe canviï d'animal...jajajajajajajajaja

Vaig fer la bossa amb llana de color blanc i agulla de ganxet de 3,5. Després vaig cosir el seu nom i la resta de línies de diferents colors, per tal, de donar-li una miqueta de vida, d'alegria (com m'agrada barrejar colors...).

Espero i desitjo que la gaudeixis tant com jo mentre la teixia. Per molts anys buunicaa!!!

Com va començar tot

i per on camina ara!!!

Aquest blog va començar amb un altre nom però després de que les creaciones que feia anaven formant una gran família, més enllà de mi mateixa, vaig decidir buscar un nom pel projecte, que cada vegada creixia més i més, amb més idees, més llanes, més colors, més ninos...

El nom del blog fa referència a una nana, que m'agrada moltiiiiiiiiiisim. Una nana t'ajuda a caminar de puntetes fins a trobar la son, que et portarà a un món màgic i especial més enllà del mirall.

Quan agafo l'agulla de ganxet i la llana, materials que més vegades faig servir, m'ajuden no a trobar la son però si a entrar en un estat de meditació; faig ioga des de fa molts temps i a casa mai trobo el temps de fer-ho, ni tampoc de meditar, així que despertar en mi aquestes ganes de crear amb les meves mans, ha estatun regal, ja que he trobat la meditació que millor s'adapta a les estones, que cada dia em dedico, estonetes que em serveixen per posar ordre i alhora distància a tot allò que ha passat durant el dia, la setmana, a casa, a la feina, dintre del meu cap...Descobrir la llana i totes les seves possibilitats ha estat i continua sent la meva millor teràpia.

M'agrada treballar en silenci, posant tota la meva consciència en allò que estic fent, cada punt que faig és com la lletra d'un mantra, que m'ajuda a meditar, a trobar-me a mi mateixa. Aquest matí he anat a comprar el llibre, que podeu veure a la primera foto, des que el vaig veure un dia remena que remenaràs per internet, tenia moltes ganes de llegir-lo, té molt bona pinta, per això, ho he acompanyat d'un pot de mermelada boniiiiiiiiiiiiiiisima, que em va fer la meva germana Ana, moltes gràcies buunicaa i d'un pà, que he fet aquesta matí. Aquesta segona vegada, que ho he fet, he posat menys aigua, més farina i llevat i he augmentat el temps de cocció, que ha passat doncs, que tampoc ha pujat...nooooo...i que li han sortit unes esquerdes en la part superior, com podeu veure a les fotos.

De mica en mica, em vaig enamorat de la cuina (les fotos que acompanyen aquesta reflexió s'han fet a la meva cuina), d'estar a casa, per aixó, crec que amb el nou any aquest blog, que va crèixer per tal de compartir les meves creacions artesanes, dóna un pas més enllà, ampliant les seves formes de crear amb les mans. El nom continua igual, encara que de tant en tant publiqui altres creaciones, que no hagi fet amb llana, ja que com he dit abans, l'agulla i la llana són per mi més que una creació determinada final sinó una forma de viure, d'entendre tot allò que m'envolta, és la meva meditació, el meu espai de creixement personal, la meva teràpia.

El llibre que surt a la foto és "La mecànica del cor" de Mathias Malzieu, és un conte per a nens i nenes grans, amb una estètica molt semblant a la de Tim Burton.

Un projecte de diumenge

buscant noves formes de teixir: primer projecte culinari del blog...siiiiii!!!
Aquest matí ens hem aixecat amb moltes ganes d'anar una miqueta més enllà en la creació de coses amb les nostres mans, així que hem pensat que era una bona oportunitat per buscar noves formes de teixir, d'anar més enllà en la nostra creativitat mitjançant el poder que hi ha a les nostres mans per expressar-nos.

Trobar noves formes d'expressió, ens permet avançar en el camí del nostre autoconeixement i creixement personal.
Així que ens hem ficat a la cuina amb el nostre gat Salem, que sempre ens acompanya mentre cuinem

hem posa musiqueta de Snatam Kaur a l'ordinador i hem remenat els armaris de la cuina, per tal, de trobar els ingredients i hem trobat un preparat, que vam comprar a una gran superfície, quan la meva germana Ana i la seva famili ens van regalar la "Chef o Matic".

Una vegada, hem tingut els ingredients a mà (que ja que els havíem comprat, ara era el moment d'aprofitar-los), els hem posat dintre del cubell del robot de cuina, hem posat el programa 51 durant 6 minuts dues vegades, en total 12 minuts.

En aquesta foto podeu veure els ingredients abans d'amassar, és a dir, abans de posar en funcionament el programa d'amassar.

I en aquesta altra, podeu veure els ingredients una vegada amassats. Abans de continuar, m'agradaria explicitar el fet que en llenga catalana, si no m'equivoco al fet d' "amasar" es diu "pastar", personalment, m'agrada molt més la paraula "amasar" ja que està directament relacionada amb la paraula mà, per això, faig servir aquesta i no l'altre.

Una vegada, hem amassat durant 12 minuts els ingredients, hem deixat reposar la massa durant 1h. I aqui teniu el resultat:

Com podeu veure la massa no ha pujat res de res i això que l'he posat llevat, no se que haurà passat. M'ho ha tret del cubell Angel, la meva parella i no m'ha donat temps a fer-li una foto al pà abans de que li donés una gran mossegada. Potser no ha pujat, de mica en mica, anirem descobrim el perquè de tot plegat, però el seu sabor ha estat tot un encert, així que ens donem per contentes, ja que és el primer pà que hem fet. Respecte al tema del llevat hem preguntat a expertes cuines (Ana, Lali, María José...) i ens ha dit que és millor el llevat fresc, moltes gràcies boniques ho tindrem en compte per la propera vegada. Hem acompanyat a que pà tan gustós amb un rissotto amb bolets riquiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiisim...nyam-nyam!!!

També hem aprofitat per separar per temàtiques els diferents blogs, que ens agrada tenir molt presents, si feu un cop d'ull a la part esquerra trobareu tres apartats nous, diferenciats per temàtiques: -blogs: tricot..., -blogs: maternitat respectuosa i -blogs: cuina.

Un diumenge qualsevol, un diumenge molt profitós!!!