Amor, carinyuuu i molt petonets...

dimarts, 29 de desembre de 2009

per a totes les persones que estimem i ens estimen, que ens acompanyan de milions de formes diferents en aquests moments de la nostra vida tan especial.
Gairebé en aquests moments estem al final d'un camí, el camí que hem viscut de forma molt conscient de l'embaràs, així que acabem l'any tancant una etapa, fonamental en la nostra vida, per obrir amb el nou any, un altre etapa, la vida amb la nostra nena Lucía.

Amb aquest cor de ganxet, que hem fet amb llana de color vermell (és el primer cor de ganxet que hem fet...) volem acabar aquest any 2009, un any ple de moments, que ens acompanyaran durant tota la vida, ja que estar embarassada ha suposat un canvi de mirada en la meva vida, un abans i també un desprès.

Al cor per darrera l'hem posat un click per poder posar-lo als jerseis, a l'abric...feia molt de temps, que volia fer un cor, com aquest, però res de res, fins ara, tot té el seu moment, el seu temps, el seu ritme, el seu color.

PD: Veient ara la foto, m'adono que les he de millorar...jajajajajajajaja...ja tinc objectiu a desenvolupar durant el proper any, una nova oportunitat de continuar creixent, gaudint amb molt d'amor d'allò que faig en cada moment.

Gràcies 2009 per cada moment de consciència plenament viscut!!!

Continuem amb el pessebre...

diumenge, 27 de desembre de 2009

Abans del dia de Nadal, no em va donar temps a acabar el portal, així que com podeu veure a la foto, que vaig publicar fa uns dies, tenia a Josep, Maria i al nen Jesús sense casa. Aquests dies de festa, ha estones petites he aprofitat per acabar el portal, que està fet de llana de color marró, tot a ganxet. M'agrada molt com ha quedar, és la primera casa, que construeixo, estic molt contenta del resultat.
Les fotos les he fet amb la càmera de fotos, que m'ha portat el Pare Noel...siiiiiii...estic molt contenta, molt feliç; feia temps que volia una per poder fer milions de fotos a les meves creacions.

Bon Nadal

dimecres, 23 de desembre de 2009

Us desitgem un Bon Nadal i un pròsper any nou 2010. Aquest 2009 ha estat un any molt i molt ple a nivell personal, creatiu, professional. Ha estat un any de creixement, d'aprendre, de sentir, de meditar, de silencis, de paraules, de persones meravelloses.
Des d'aquest blog volem donar les gràcies a totes aquelles persones, que d'una forma o d'un altre, ens heu acompanyat, moltísiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimes gràcies, de tot cor, amb tot el nostre carinyuuuuu!!!

Jo mateixa...

dilluns, 21 de desembre de 2009

Aquest cap de setmana de fred, he aprofitat per dibuixar una miqueta. M'he dibuixat amb mi mateixa i ho he pintat amb els colors típics d'aquestes festes nadalenques. La veritat és que no dibuixo molt, m'agrada però no trobo mai el moment, a més sempre tinc la sensació de que no ho faig bé.
Sóc molt més d'agafar la llana i el ganxet i improvisar directament, sense fer esquemes, ni patrons...amb la qual cosa, he de fer i desfer un projecte moltiiiiiiiiiiiiisimes vegades.
Ara estic treballant en la construcció de l'estable del pessebre. Fa pocs dies vaig penjar la foto, on podeu veure a la Verge María i al nen Jesús. A veure si trobo un moment i pujo la foto de la família sencera, ja que falta el Josep, que encara no estava fet, quan vaig fer la foto i la vaig pujar al bloc.
A més a més, de l'estable també he estat treballant en la primera manteta per la nostra nena Lucía, manteta que he fet a dues tonalitats de verd (llana d'ovella de lleó, una llana que m'agrada molt i que compro a "All you knit is love", personalment, és la millor botiga de llanes de Barcelona...el tracte és super respectuós, acollidor, càlid...un petit plaer). Hem queda pendent escriure el seu nom en un dels costats de la manteta. He de concretar si farè una lletra de cada color o totes del mateix color.
Aquesta tarda, a més a més, de fer la foto a la família sencera del pessebre, he aprofitat per fer també a dos regalets, molt especials, que he fet per dues persones, molt importants a la meva vida per diferents motius. D'aquests regalets, queda pendent, com els embolicaré.

Un video que m'agrada moltiiiiiiiiiiisim

dissabte, 19 de desembre de 2009

Un petit pessebre de ganxet

dilluns, 14 de desembre de 2009

Aprofitant aquests dies de fred, d'embaràs, de baixa a la feina...per fer un pessebre de ganxet. En aquesta foto podeu veure a la Verge Maria amb el nen Jesús, estem treballant en el Josep i en l'estable, que els hi dóna refugi durant l'hivern.
La idea per fer aquest pessebre la vaig trobar al següent blog: http://proyectospasoapaso.blogspot.com/2008/11/pesebre.html des d'aqui vull donar les gràcies a les seves creadores. Moltes gràcies per compartir la vostra meravellosa feina.

El nostre arbre de Nadal...petitó però molt calentó

dijous, 10 de desembre de 2009

Fa uns dies passejant per internet vaig trobar al bloc "Crear con hilos" el patró per portar a terme aquest arbre de Nadal de ganxet. Moltes gràcies Bigú per compartir el patró d'aquest arbre nadalenc.

El patró original feia servir llana de color verd i vermella, jo li he afegit la llana de color blanc com si fos neu i el tronc amb color marró. L'estel és de feltre, la vaig comprar a la botiga "La casa del feltre", que hi ha al barri del Borne de Barcelona.

Un monstre de llana pels dies de fred

dimecres, 9 de desembre de 2009

Fa uns dies vaig anar amb la Muntsa a fer un taller de nines de drap a L'Ombeliqo, des d'aquí li vull agrair la seva companyia, moltes gràcies Muntsa, ets un solete!!!
Muntsa ens va explicar que el seu nen, el Gael, li havia demanat que li fes un monstre. Així que després d'uns dies, em vaig enrecordar de la conversa que havíem tingut, així que em vaig posar a fer un monstre, sense patró ni res (improvisant...), jugant amb la llana i aquí teniu el resultat: un petit-gran monstre de color verd.
Materials:
- Agulla de ganxet de 3,5, llana natural d'ovella de color verd de Lleó (comprada a All you knit is love...és una llana que m'apassiona, es fantàstic per treballar, fins i tot fa olor d'ovella...jijijijijiji) i feltre de colors: negre, blanc i taronja.

Patró:
- Cos: 20 punts i 55 passades.
- Mans: 5 punts i 15 passades.
- Peus: 10 punts i 4 passades.

És un monstre molt fàcil de fer, us animo que ho feu amb els vostres fills, amb la vostra parella, una tarda de xocolata, amigues i ganxet...jajajajajajajaja. Si teniu qualsevol dubte, serà un plaer ajudar-vos, em deixo un comentari i entre les dues trobarem la solució.

El punt que s'ha fet servir és punt baix, tota l'estona; el cos és un quadrat a l'inici, després podeu o deixar-lo així o anar reduint punts per acabar en forma de punta, com he fet jo (dues opcions, dues possibilitats, dos ninos diferents...).

Un petit coixí per les meves agulles

dimecres, 2 de desembre de 2009

Fa un temps (ara no recordo quan...) vaig començar a fer una plaid per la meva germana Esther. L'idea va sorgir arrel de la publicació d'una col·leció, que si no recordo malament es deia: Trictot Fàcil. Així que amb la llana, que donaven amb cada publicació, vaig començar a fer quadradets de diferents colors i de la mateixa mida. Però com passa amb totes aquestes col·lecions, es comencen però mai s'acaben...jajajajajajaja. Quan vaig començar a fer el curs de Patchwork, em vaig adonar que necessitava un coixí per les agulles, primer vaig intentar fer un amb tela seguint un tutorial, que vaig trobar a internet però vaig saber portar-ho a terme...snif, snif. Així que decidida a trobar una solució alternativa, és a dir, no comprar sinó reutilitzar alguna coseta; vaig posar-me a buscar per l'estudi, on vaig trobar aquest quadradet de color blau, on havia fet un gat de color negre mitjançant un patró de punt de creu. Ho vaig cosir, donant-li forma quadrada i li vaig enganxar dos ulls per donar-li una miqueta de personalitat, a aquest coixí d'agulles...jajajajajajajaEn aquesta foto ho podeu veure com ha quedat per darrera, acompanyat per les agulles de cap de flor, part important en aquest petit projecte.
Veient aquesta foto m'adono que he de millorar les meves fotografies...jajajajajajaja

La meva Kokeshi

divendres, 27 de novembre de 2009

buscant inspiració per internet, vaig trobar el meravellós món de les nines i els ninos japonesos anomenats Kokeshi, us recomano moltiiiiiiiiiiiiisim que busqueu al google (opció imatges) informació. Els originals són de fusta, jo he fet el meu de ganxet, com podeu veure a la foto, és la meva aportació al fantàstic món d'aquestes joguines de fusta.Per fer aquesta kokeshi m'he inspirat en la que vaig trobar al blog "Crear con hilos" des d'aquí li vull agrair a la Bigú les seves explicacions i fotos, la seva ajuda ha estat fonamental, moltes gràcies. A la part dreta d'aquest blog, dintre de l'apartat "inspiració bloggera" trobareu l'enllaç que us portarà al blog de la Bigú, clickeu a "Kokeshi (amigurumi)".
El vestit i les mànigues ho faig fer sense patró, és a dir, partint de l'idea-base que trobem al blog de la Bigú, anava improvisant. Si que vaig fer i anotar, com podeu veure a continuació, el patró de les dues cues (les quals vaig cosir al cap amb la llana del mateix color, en aquest cas llana cotonet de color negre) i la base-peus de la kokeshi.
El patró que vaig fer servir per fer les dues cues és:
1. 6 punts (fer un anell màgic)
2. 12 punts (fer en cada punt, 2 punts/augmentar)
3. 18 punts (1 punt i 1 augment)
4 i 5. 18 punts

I per fer la base/peus amb llana "contonet" de color negre (com la que podeu veure a la foto): 1) 6 punts (fer un anell màgic); 2) 12 punts (fer en cada punt, 2 punts/augmentar); 3) 18 punts (1 punt i 1 augment); 4) 24 punts (2 punts i 1 augment); 5) 30 punts (3 punts i 1 augment); i, 6. 30 punts.

Eines i teles de Patchwork

diumenge, 22 de novembre de 2009

En aquesta foto volia compartir amb vosaltres dues de les eines, entre d'altres, que es va recomanar comprar la mestra de Patchowrk. Per una banda, tenim el descosidor, molt important quan comences a aprendre a cosir i les agulles de cap, aquestes amb cap de flors de colors. Les dues coses, les vaig comprar a la botiga Fil d'Or, que hi ha la carrer Gran de Sant Andreu de Barcelona.ens van acompanyar, cadascú amb la seva forma d'entendre i acompanyar a l'alumn@, que es troba dintre del seu procés d'aprenentatge. Ahir dissabte, 21 de novembre, va ser un dia molt especial, pel matí vam anar d'excursió al Montseny amb la famili i per la tarda vaig assistir al taller de nines de drap, que es va fer a L'Ombeliqo, amb la Muntsa, des d'aquí et volia donar les gràcies per acompanyar-me, va passar una estoneta meravellosa. També volia donar les gràcies a la Marta, a la seva germana Laia i als dos mestres, que ens van acompanyar en el procés de creació de la nina de drap.
En aquesta foto podeu veure les dues teles que vaig comprar a la mateixa botiga, que les eines, que necessito per la classe de Patchwork. Com podeu veure són amb les que he fet el primer exercici, és a dir, amb les que he construit amb tela, el patró que vam fer a classe.

Primer exercici de Patchwork

divendres, 20 de novembre de 2009

Aquest dimarts vaig començar les classes de Patchwork a L'Ombeliqo (un lloc molt especial, on també faig ioga per embarassades).
Aprendre a cosir era una assignatura pendent, des de fa temps, però mai havia trobat al moment, ara que estic de baixa i alhora gaudint del meu embaràs ha estat un bon moment per intentar-ho.
En aquesta foto podeu veure el primer exercici que vaig fer: en paper mil·limetrat vam dibuixar un quadrat de 18x18cm, que alhora és va dividir en 9 quadradets de 6x6cm, aquest exercici/tècnica és diu Nine, com podeu veure hi ha 5 de color verd i 4 de color groc (els colors són arbitraris).
Desprès vam fer un quadrat de 6x6cm amb un marge de 0,5 al paper mil·limetrat, amb el marge quedava un quadrat dintre d'un altre; quadrat que vam calcar amb plàstic. Una vegada retallat, hem foradat els quatre cantons del quadrat de 6x6cm, no del marge. I, a continuació, l'hem fet servir per calcar el quadrat a les teles.
Així és com ha quedat el patró, que primer vam fer al paper mil·limetrat, encara queda cosir, solament hem retallat els quadradets. Com podeu veure en aquesta foto hem combinat el verd i el vermell amb estrelletes.
Us recomano que si teniu temps us apunteu a aquesta activitat, que es fa els dimarts de 18:30h a 20h a L'Ombeliqo, tota una trobada intergeneracional, molt i molt recomanable, ja que ens dóna la possibilitat d'aprendre acompanyades de dones de diferents generacions, que millor regal, que compartir la saviesa femenina entre teles, agulles i molt i molt de carinyuuuu.

La màquina de cosir

que va fer possible cosir la bosseta que acompanyava la "Mantenta del Max". Des d'aqui volem donar les gràcies a la Maria Jose i a l'Anita pel préstec, moltiiiiiiiiiiiisimes gràcies boniques.
Ara estem en procés de comprar una, de mica en mica, aquest projecte va creixent.

Un núvol feliç

dilluns, 16 de novembre de 2009

per un dia molt feliiiiiiiiiiiiiiç, avui hem anat a fer l'ECO-4D, ha estat una experiència al·lucinant, un dia per viure, un dia per compartir, un dia per gaudir d'imatges plenes de sentiments i de tendresa. Com aquest núvol, que encara que el relacionem amb dies on no podem gaudir del Sol, ens possa al nostre abast l'oportunitat de gaudir de nous colors, de nous paisatges...En definitiva, de veure la nostra vida des de un altre angle, potser més gris però no per això menys important. Per tal, de recordar aquest dia tan important per nosaltres, volia compartir amb tots i totes les persones que ens estimen i que estimem, aquest petit núvol de feltre blanc, que vaig fer fa unes setmanes.
Amb la creació d'aquests núvols va ser la primera vegada, que vaig utilitzar, per una banda, feltre per fer una creació sencera, ja que abans havia fet uns petits peixets, que portaven feltre i tela (combinació de teixits) i, per un altre, uns broches darrera de les creacions i així poder-les portar a la samarreta, a la motxilla...
En aquesta segona foto podeu veure el núvol per darrera, on és veu el broche i la nostra etiqueta.

Una manteta pel Max

diumenge, 8 de novembre de 2009

He estat tot el cap de setmana amb grip a casa (i continuo...), ahir a la nit tenia molta febre, Ángel ens va ciudar amb molt de carinyu a la Lucia i a mi. El dimarts d'aquest setmana em va donar la baixa a la feina per prevenció de la Grip A, ja que a l'escola hem tingut alguns casos, així que aixó em permetrà viure aquest refredat amb consciència, de forma natural, tenint molta cura de tot el procés que comporta.Aquesta bossa de color groc amb una balena de feltre porta a dintre una mantenta feta amb llana 100% d'ovella de color blanc, que vaig comprar a la millor botiga de llanes: All you knit is love (us la recomano moltiiiiiiiiiiiiiiisim el tracte i l'asessorament és excel·lent, familiar, acollidor...a l'apartat de pàgines webs i de blogs trobareu el seus, doneu-li un cop d'ull).Aquesta manteta és per un nen, que està a punt de nèixer i que es diu Max, la seva mama és l'Elena, una gran amiga, que des d'aquí dono les gràcies a l'univers, a l'energia positiva, a la llum que guia els nostres camins per haver-nos trobat, per compartir xerrades, classes d'ioga i, sobretot, molt d'amor i molt de respecte, gràcies bonica, ets un sol, solet. En la foto d'abans podeu veure la manteta doblegada, en cada camtó he bordat el seu nom i un estel. I comp podeu veure en aquesta foto, per la part de darrera hem posat una tela.
En la creació d'aquesta mantenta, projecte que va començar a gestar-se quan Elena em va dir que estava embarassada han participat quatre generacions de dones de la meva família: la meva àvia, la meva mare, la meva germana Ana, jo i la meva nena Lucía, cadascuna ha aportat la seva forma de cosir, la seva forma d'entendre la vida, la seva creativitat, des d'aquí moltes gràcies a totes, de tot cor, gràcies, sense la vostra ajuda aquest projecte no hauria estat possible!!!

New Look: el meu primer osset

dimecres, 4 de novembre de 2009

Amb aquest osset va començar tot, fa un temps vaig penjar el bloc les seves primeres fotos, ara torna amb un petit canvi de look, un barret blau amb una trena de color groc. Com ho podeu veure es troba entre llanes de diferents colors...en su salsa!!!

Aquest nino va iniciar el projecte artesanal, que compartim mitjançant aquest blog, un projecte ple de somnis, creativitat, il·lusions; un projecte que ve de lluny, de quan era petitona i volia ser dissenyadora. La vida em va portar per altres camins, ara en aquest moment tan feliç de la meva vida, quan dintre de poquet...poquet seré mare, he tornat a connectar amb aquella part de mi, que vivia en un raconet, esperant el millor moment per tornar. I ara ha tornat, està aquí, donant els seus primers passos. Gràcies!!!

Castanyada-Halloween 2009

diumenge, 1 de novembre de 2009

Ahir dissabte vam fer una festa a casa: la "Castanyada-Halloween".
La meva neboda Gina es va voler disfressar de vampira i la vaig ajudar "feltreando" el vestit que portava, amb ratapinyades i aranyes, que va dibuixar Esther. Així que aquesta és la meva aportació costurera-costurera per aquest cap de setmana tan i tan especial amb "Saló del Manga" inclòs. En aquesta foto estic embarassada de sis mesos, és la primera castanyada-halloween de Lucía, dintre de la meva panxeta, aixó si...jajajajajajajajaja.
Gràcies a tots i totes per venir a la festa, per compartir aquest dia amb nosaltres.

El meu estudi

dijous, 29 d’octubre de 2009

Crec que és molt important tenir un entorn on es pugui crear en les millors condicions, una habitació pròpia com deia Virgina Woolf on tenir el material que necessites, en aquest cas: llana, feltre, agulles, tisores, tela, fil...tota una petita sèrie de cosetes, que hem permeten portar a terme els meus petits-grans projectes.
M'agradaria molt compartir vosaltres aquesta foto on podeu veure un raconet de l'estudi, que vaig començant a crear aquest estiu a una de les dues terrasses, que tenim a casa, que està coberta, encara que conserva la llum natural mitjançant uns gran ventanals sense persianes.

Tenyir llana amb ceba

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Fa uns dies vaig publicar una entrada al bloc, per tal, de compartir amb tothom un document on explicava com es pot tenyir la llana. En aquesta entrada m'agradaria compartir informació de com es pot fer amb ceba. Per les persones que estiguin interessades és un petit-gran pas en l'apassionat i respectuós món dels tints naturals amb les creacions que ho fan servir, amb el medi ambient, amb les persones que gaudint amb allò que ens dóna la mare naturalesa, per tal, de crear, donar forma als nostres sentiment, les nostres idees, els nostres somnis, les nostres il·lusions, esperançes...
Us recomano que si voleu tenyir amb ceba necessitareu menjar moltiiiiiiiiiiiiiiisimes cebes...jajajajajaja

Tinc un peixet a la panxa

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Aquesta setmana ha estat molt especial, ens han fet l'ECO de les 20 setmanes, era un pas important a tenir en compte i tot ha sortit molt i molt bé...siiiiiiiiiiii...és una nena i com ella em va comunicar en un somni, quan tota aquesta aventura començava, es dirà Lucía Ros Rodríguez. L'aigua del meu ventre m'ha portat a crear aquests peixos; l'imatge de la meva nena com un mamífer, com un peixet l'ha complementat...es nota que el meu cervell arcaic, primitiu, instintiu en aquests moments de la meva vida, es troba molt més presents, que bé, em fa feliç, és molt difícil desprendre'ns d'allò que hem aprés, que ens han ensenyat i solament sentir, escoltar-nos, expressar-nos...en aquest sentit i en molts altres la maternitat, ja des de que vam començar a caminar juntes ha suposat un abans i un després a la meva vida, un canvi, un canvi molt especial en molts sentits, gràcies Mare Naturalesa per aquest gran regal.
Estic molt contenta de que hagi arribar la Tardor, em sento molt més activa que amb la calor, la panxa va creixent de mica en mica, al igual que el projecte d' "Agulleta i Llana", aquesta setmana em van arribar les etiquetes, que vaig demanar a: http://www.identiquetas.es/es/ ha estat tot molt ràpid, uns quatre dies i el resultat ha estat genial...des d'aquí els faig arribar el meu agraïment.

Una bossa-funda per la Gina

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Aquesta setmana comença amb una dia de festa, així que hem aprofitat aquest cap de setmana per anar a Camprodon amb la nurieta, l'Esther i el Locky, la mami i la Lizzy i la famili Ros-Rodríguez al complet. Ha estat dos dies de contacte amb la naturalesa, caminant hem trobat bolets, diferents colors en el paisatge, que possa al nostre abast la tardor, fulles grans, petites, de color marró, grogues, algunes de les quals, les vaig recollir del terra i ara les tinc a casa, en aquests moments no se que faré amb elles, alguna cosa bonica, d'aixó estic segura, gràcies Tardor, gràcies Mare Naturalesa...
En aquestes fotos podeu veure una bossa-funda, que l'he fet a la Gina, la meva neboda, la millor dibuixant Manga del Món Mundial. Vaig aprofitar dos quadrets de ganxet, que havia fet la meva germana Nurieta, quan va decidir aprendre una miqueta de labors, alhora remeiava el fet que un dia fet cabdells amb llanes que tenia, vaig desfer un funda pel móvil que havia fet la Nurieta per la Gina...ooooohhhh...quin desastre.
Així que vaig agafar els quadradets i amb punt de creu vaig escriure el nom de la persona, que va rebre aquest regal, tan especial. Com podeu veure vaig cosir amb una agulla de llana les dues parts amb llana de color verd i amb la mateixa llana, vaig la tira, fent servir el punt de cadeneta. A les fotos podeu veure les dues cares d'aquesta bossa-funda pel móvil.
Aquesta serà una setmana especial, ens fan l'ECO de les 20 setmanes (ara estic de 21 setmanes...), la setmana passada no va poder ser, així que ens aquests moments tenim moltes més ganes de tornar a retrobar-nos visualment amb el nostre petit miracle, de mica en mica el nostre petit-gran somni compartit es fa fent realitat.
Demà començaré les meves classes de costura...siiiiiiiiiiiiiiiiiii...ja us explicaré com va tot, espero i desitjo que aquesta vegada sigui la bona, ja que el ritme que portem no em deixa parar-me ni un moment, ni per anar a classe. Aquestes classes són importants per mi, ja que formen part del meu projecte artesà "Agulleta i Llana". M'ajudaràn a millorar les meves habilitats per cosir amb l'agulla i aprendre amb la màquina de cosir, així podré demanar una pel meu aniversari feliç, que és dintre de pocs dies. He estat mirant per internet i quins preus tenent...uuuuuuu...crec que parlaré amb la profe, la Lidia, i després decidiré, m'ha agradat una "Singer Tradition 2259", que trobat a la pàgina web de Pixmania,
Alhora també estic molt contenta perquè per fi m'he decidit avui a demanar les meves primeres etiquetes, per poder posar-les en les cosetes que vaig fent...ja veure'm...quina iluuuuuu em fa tot plegat: el meu embaràs, la ECO, les classes de costura, la màquina de cosir, rebre les etiquetes...siiiiiiiiiiiiii...gràcies!!!

Feliç setmana de la Lactància Materna

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Aquest diumenge vam anar amb la familia al Parc de la Ciutadella a gaudir de la festa de la "Lactància Materna", que va organitzar l'associació "Alba" http://www.albalactanciamaterna.org/, va ser un veritable plaer per nosaltres, que era la primera vegada que anàvem, sobretot, en un moment tan especial com era la nostra setmana 19 de l'embaràs. Ara estem a la setmana 20 i una nova etapa comença, nous reptes, noves sensacions, ganes renovades de meditar, de trobar estonetes de silenci per compartir entre el meu peixet i jo...
Com també volia aportar el meu granet de sorra a aquesta setmana de lluita, de reivindicació, de sentiments...he donat forma a un altre manopla, aquesta de color blanc, com la llet i ara que me l'estic mirant, crec que li podria posar una boleta al cap i així se semblaria més a un pit de mare, a aquesta maravillosa part del nostre cos com a dones, que ens permet vincular-nos amb el nostre fill/a d'una forma única, irrepetible, meravellosa, tendre, especial...massa sovint oblidem la saviesa ancestral de la mare naturalesa...
Així mateix, si us bé de gust aprofundir en aquest tema, us recomano moltisiiiiiiiiiiiisim un llibre que és un petit-gran plaer llegir-lo: Un regalo para toda la vida. Guía de la lactancia materna del pediatra Carlos González.

Tenyir llana

dimarts, 29 de setembre de 2009

Si voleu tenyir llana a casa, a l'enllaç que trobareu a continuació, en l'enllaç, hi ha informació, que espero i desitjo que us pugui ajudar. Aquest document m'ho va donar Cornelia Blümli al curs "Tocant la fibra creativa", que vaig fer l'any passat a Rosa Sensat. Un curs, amb el que vaig gaduir moltiiiiiiiiiiiiisim, moltes gràcies Cornelia!!!
La llana que podeu veure en aquesta foto, la vam tenyir un dels dies del curs amb la Cornelia, està tenyida amb moltes i moltes pells de ceba, va ser al·lucinant i per sorpresa nostre la llana no agafa olor de ceba, coses de la naturalesa.

La mà que acaricia és una mà que dóna vida

diumenge, 27 de setembre de 2009

Fa gairebé més de tres mesos que no he escrit; mesos que han estat els mesos d'estiu, els quals sempre és un temps per descansar, desconnectar, gaudir de la teva companyia i la de les persones que estimes; així mateix aquest estiu, ha estat especial, molt especial, màgic, estic embarassada, en aquests moments de 4 mesos; els tres primers mesos, els quals he pogut gaudir plenament, ja que ha coincidit amb les meves vacances d'estiu, ha estat tota una experiència, canvia tant la teva vida, que hi ha un abans i un desprès, cada dia és un dia que et trobes acompanyada, que ets dues personetes alhora...és difícil, molt difícil, posar paraules a l'experiència que ens aquests moments acompanya el meu camí de vida, d'aprenentatge, de creixement...s'ha de viure per poder entendre'l. De tot aquest temps de vacances, d'aquesta experiència, de la qual continuo gaudint...siiiiiiiiiiiiii...s'han gestat molts projectes, que de mica en mica, aniré compartint amb totes les persones que estimo, persones que en un moment o en un altre han format part de la meva vida.
Un d'aquests projectes és aquesta manopla, que podeu veure a les fotos, feta amb llana de color verd, amb els ulls, les lletres i l'estel de llana groga, la boca de color rosa i celles de llana blava. L'idea va sortir de la meva necessitat d'acariciar-me la panxa, de gaudir del tacte com una forma de comunicació entre el meu nadó i jo, la seva mama. És una manopla perquè li pots ficar la mà per sota i alhora vaig pensar que també podria fer-la servir com a titella. És diu Vida perquè em trobo plena vida en gairebé tots els sentits que pot tenir aquest paraula: pel meu embaràs, per la meva creativitat, per les meves ganes de viure, per les meves ganes de coninuar aprenent cada dia, de continuar creixent, de compartir amb la meva parella, en particular, i amb totes les perones que estimo, que envolten els meus dies, de forma general.
Gràcies a tots i a totes!!!

La papallona vola, que vola...

dilluns, 15 de juny de 2009

desprès d'estar molts dies sense càmera (oooohhh..), fa uns dies vaig poder fer aquestes fotos a la meva "Papallona vola, que vola..." La veritat és que no estic molt contenta amb el resultat final, crec que la combinació dels colors no ha estat la més bona...no se...me l'estimo perquè l'he donat forma amb molt de carinyuuuu i molt d'amor, recordat alhora que veig el resultat, que són dues coses diferents allò que creguem amb la nostra imaginació i allò que donem vida amb les nostres mans.

la papallona vola, que vola...s'ha posat a descansar al meu test de "Trèboles", que me'ls va regalar la meravellosa i creativa mestra de religió de l'escola "Víctor Català", Lourdes Monfort, quan vaig asistir a la representació teatral que va fer amb els alumnes de cinquè del llibre "La Bona Sort", un petit miracle...

Un petit "ratolí-panxa blanca"...

dimecres, 10 de juny de 2009

porto un temps (una miqueta llarg...jajajajaja) treballant amb una llana fantàstica d'ovella, en un regal per un persona molt especial, per això, no he penjat encara fotos, quan li doni les penjaré perquè ho pugueu veure...

així que un cop he acabat m'he posat a donar-li forma a aquest petit "Ratolí-panxa blanca", que feia molt i molts dies, que donava voltes pel meu cap...


en aquestes fotografies el podeu veure envoltat de l'oloreta de la menta...ooohhhh

Fotos del concurs que vam fer...

feia molts dies que volia penjar aquestes fotos; són les que vam fer el dia del concurs del senyor "Pop"...

Aqui podeu veure els paperets, dintre de la bosseta que vaig fer per portar les llanes i els ganxets amb els que estic treballant (sempre la porto amb mi...)...

La mà inocent, inocent va ser la Gina (la millor dibuxant de Manga del món i la meva estimada neboda...ooohhh)...

Noves formes de teixir...

dijous, 28 de maig de 2009


la nostra vida, d'enriquir-la, de donar-li moments de molta qualitat. Per això, vull compartir amb totes les persones que estimo dos blogs, que m'han arribat per diferents llocs i que m'acompanyaran en aquests moments tan vitals de la meva vida:

http://santfeliu-lactancia-materna.blogspot.com/

http://blog.lombeliqo.es/

Donant a conèixer projectes com aquests, és la meva forma de donar les gràcies a persones que fan possibles altres realitats.

Una ovella, dues ovelles...llana

diumenge, 17 de maig de 2009

fa molts i molts dies que anant d'aqui cap allà, em vaig adonant com la necessitat de teixir i teixir va creixent en mi de mica en mica alhora que de forma constant; és una veritable plaer com aquesta art mil·lenària que de forma gairebé casual va trucar a la porta de la meva vida, una tarda en una biblioteca pública...

Estic treballant en un projecte molt especial, crec que una mica agosarat (ja veure'm com va tot...), que regalaré a una persona alhora especial i meravellosa com el projecte, com les ganes amb les que estic treballant i com la llana de ovella xisqueta, que estic utilitzant per portar-ho a terme, m'encanta la llana d'ovella, potser no es tant suau com altres llanes però té un to cálid, natural que et dóna la sensació de estar a prop d'una ovelleta.

La llana l'he anant comprant (crec que encara necessitarè un últim cabdell...) a "All you knit is love" (persones llanes) més que una botiga de llanes, convido a tothom que li faci una visita.
Moltes gràcies a la persona que ha fet aquesta foto, que he trobat a internet, m'encanta!!!