Tenyir llana

dimarts, 29 de setembre de 2009

Si voleu tenyir llana a casa, a l'enllaç que trobareu a continuació, en l'enllaç, hi ha informació, que espero i desitjo que us pugui ajudar. Aquest document m'ho va donar Cornelia Blümli al curs "Tocant la fibra creativa", que vaig fer l'any passat a Rosa Sensat. Un curs, amb el que vaig gaduir moltiiiiiiiiiiiiisim, moltes gràcies Cornelia!!!
La llana que podeu veure en aquesta foto, la vam tenyir un dels dies del curs amb la Cornelia, està tenyida amb moltes i moltes pells de ceba, va ser al·lucinant i per sorpresa nostre la llana no agafa olor de ceba, coses de la naturalesa.

La mà que acaricia és una mà que dóna vida

diumenge, 27 de setembre de 2009

Fa gairebé més de tres mesos que no he escrit; mesos que han estat els mesos d'estiu, els quals sempre és un temps per descansar, desconnectar, gaudir de la teva companyia i la de les persones que estimes; així mateix aquest estiu, ha estat especial, molt especial, màgic, estic embarassada, en aquests moments de 4 mesos; els tres primers mesos, els quals he pogut gaudir plenament, ja que ha coincidit amb les meves vacances d'estiu, ha estat tota una experiència, canvia tant la teva vida, que hi ha un abans i un desprès, cada dia és un dia que et trobes acompanyada, que ets dues personetes alhora...és difícil, molt difícil, posar paraules a l'experiència que ens aquests moments acompanya el meu camí de vida, d'aprenentatge, de creixement...s'ha de viure per poder entendre'l. De tot aquest temps de vacances, d'aquesta experiència, de la qual continuo gaudint...siiiiiiiiiiiiii...s'han gestat molts projectes, que de mica en mica, aniré compartint amb totes les persones que estimo, persones que en un moment o en un altre han format part de la meva vida.
Un d'aquests projectes és aquesta manopla, que podeu veure a les fotos, feta amb llana de color verd, amb els ulls, les lletres i l'estel de llana groga, la boca de color rosa i celles de llana blava. L'idea va sortir de la meva necessitat d'acariciar-me la panxa, de gaudir del tacte com una forma de comunicació entre el meu nadó i jo, la seva mama. És una manopla perquè li pots ficar la mà per sota i alhora vaig pensar que també podria fer-la servir com a titella. És diu Vida perquè em trobo plena vida en gairebé tots els sentits que pot tenir aquest paraula: pel meu embaràs, per la meva creativitat, per les meves ganes de viure, per les meves ganes de coninuar aprenent cada dia, de continuar creixent, de compartir amb la meva parella, en particular, i amb totes les perones que estimo, que envolten els meus dies, de forma general.
Gràcies a tots i a totes!!!