El meu estudi

dijous, 29 d’octubre de 2009

Crec que és molt important tenir un entorn on es pugui crear en les millors condicions, una habitació pròpia com deia Virgina Woolf on tenir el material que necessites, en aquest cas: llana, feltre, agulles, tisores, tela, fil...tota una petita sèrie de cosetes, que hem permeten portar a terme els meus petits-grans projectes.
M'agradaria molt compartir vosaltres aquesta foto on podeu veure un raconet de l'estudi, que vaig començant a crear aquest estiu a una de les dues terrasses, que tenim a casa, que està coberta, encara que conserva la llum natural mitjançant uns gran ventanals sense persianes.

Tenyir llana amb ceba

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Fa uns dies vaig publicar una entrada al bloc, per tal, de compartir amb tothom un document on explicava com es pot tenyir la llana. En aquesta entrada m'agradaria compartir informació de com es pot fer amb ceba. Per les persones que estiguin interessades és un petit-gran pas en l'apassionat i respectuós món dels tints naturals amb les creacions que ho fan servir, amb el medi ambient, amb les persones que gaudint amb allò que ens dóna la mare naturalesa, per tal, de crear, donar forma als nostres sentiment, les nostres idees, els nostres somnis, les nostres il·lusions, esperançes...
Us recomano que si voleu tenyir amb ceba necessitareu menjar moltiiiiiiiiiiiiiiisimes cebes...jajajajajaja

Tinc un peixet a la panxa

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Aquesta setmana ha estat molt especial, ens han fet l'ECO de les 20 setmanes, era un pas important a tenir en compte i tot ha sortit molt i molt bé...siiiiiiiiiiii...és una nena i com ella em va comunicar en un somni, quan tota aquesta aventura començava, es dirà Lucía Ros Rodríguez. L'aigua del meu ventre m'ha portat a crear aquests peixos; l'imatge de la meva nena com un mamífer, com un peixet l'ha complementat...es nota que el meu cervell arcaic, primitiu, instintiu en aquests moments de la meva vida, es troba molt més presents, que bé, em fa feliç, és molt difícil desprendre'ns d'allò que hem aprés, que ens han ensenyat i solament sentir, escoltar-nos, expressar-nos...en aquest sentit i en molts altres la maternitat, ja des de que vam començar a caminar juntes ha suposat un abans i un després a la meva vida, un canvi, un canvi molt especial en molts sentits, gràcies Mare Naturalesa per aquest gran regal.
Estic molt contenta de que hagi arribar la Tardor, em sento molt més activa que amb la calor, la panxa va creixent de mica en mica, al igual que el projecte d' "Agulleta i Llana", aquesta setmana em van arribar les etiquetes, que vaig demanar a: http://www.identiquetas.es/es/ ha estat tot molt ràpid, uns quatre dies i el resultat ha estat genial...des d'aquí els faig arribar el meu agraïment.

Una bossa-funda per la Gina

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Aquesta setmana comença amb una dia de festa, així que hem aprofitat aquest cap de setmana per anar a Camprodon amb la nurieta, l'Esther i el Locky, la mami i la Lizzy i la famili Ros-Rodríguez al complet. Ha estat dos dies de contacte amb la naturalesa, caminant hem trobat bolets, diferents colors en el paisatge, que possa al nostre abast la tardor, fulles grans, petites, de color marró, grogues, algunes de les quals, les vaig recollir del terra i ara les tinc a casa, en aquests moments no se que faré amb elles, alguna cosa bonica, d'aixó estic segura, gràcies Tardor, gràcies Mare Naturalesa...
En aquestes fotos podeu veure una bossa-funda, que l'he fet a la Gina, la meva neboda, la millor dibuixant Manga del Món Mundial. Vaig aprofitar dos quadrets de ganxet, que havia fet la meva germana Nurieta, quan va decidir aprendre una miqueta de labors, alhora remeiava el fet que un dia fet cabdells amb llanes que tenia, vaig desfer un funda pel móvil que havia fet la Nurieta per la Gina...ooooohhhh...quin desastre.
Així que vaig agafar els quadradets i amb punt de creu vaig escriure el nom de la persona, que va rebre aquest regal, tan especial. Com podeu veure vaig cosir amb una agulla de llana les dues parts amb llana de color verd i amb la mateixa llana, vaig la tira, fent servir el punt de cadeneta. A les fotos podeu veure les dues cares d'aquesta bossa-funda pel móvil.
Aquesta serà una setmana especial, ens fan l'ECO de les 20 setmanes (ara estic de 21 setmanes...), la setmana passada no va poder ser, així que ens aquests moments tenim moltes més ganes de tornar a retrobar-nos visualment amb el nostre petit miracle, de mica en mica el nostre petit-gran somni compartit es fa fent realitat.
Demà començaré les meves classes de costura...siiiiiiiiiiiiiiiiiii...ja us explicaré com va tot, espero i desitjo que aquesta vegada sigui la bona, ja que el ritme que portem no em deixa parar-me ni un moment, ni per anar a classe. Aquestes classes són importants per mi, ja que formen part del meu projecte artesà "Agulleta i Llana". M'ajudaràn a millorar les meves habilitats per cosir amb l'agulla i aprendre amb la màquina de cosir, així podré demanar una pel meu aniversari feliç, que és dintre de pocs dies. He estat mirant per internet i quins preus tenent...uuuuuuu...crec que parlaré amb la profe, la Lidia, i després decidiré, m'ha agradat una "Singer Tradition 2259", que trobat a la pàgina web de Pixmania,
Alhora també estic molt contenta perquè per fi m'he decidit avui a demanar les meves primeres etiquetes, per poder posar-les en les cosetes que vaig fent...ja veure'm...quina iluuuuuu em fa tot plegat: el meu embaràs, la ECO, les classes de costura, la màquina de cosir, rebre les etiquetes...siiiiiiiiiiiiii...gràcies!!!

Feliç setmana de la Lactància Materna

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Aquest diumenge vam anar amb la familia al Parc de la Ciutadella a gaudir de la festa de la "Lactància Materna", que va organitzar l'associació "Alba" http://www.albalactanciamaterna.org/, va ser un veritable plaer per nosaltres, que era la primera vegada que anàvem, sobretot, en un moment tan especial com era la nostra setmana 19 de l'embaràs. Ara estem a la setmana 20 i una nova etapa comença, nous reptes, noves sensacions, ganes renovades de meditar, de trobar estonetes de silenci per compartir entre el meu peixet i jo...
Com també volia aportar el meu granet de sorra a aquesta setmana de lluita, de reivindicació, de sentiments...he donat forma a un altre manopla, aquesta de color blanc, com la llet i ara que me l'estic mirant, crec que li podria posar una boleta al cap i així se semblaria més a un pit de mare, a aquesta maravillosa part del nostre cos com a dones, que ens permet vincular-nos amb el nostre fill/a d'una forma única, irrepetible, meravellosa, tendre, especial...massa sovint oblidem la saviesa ancestral de la mare naturalesa...
Així mateix, si us bé de gust aprofundir en aquest tema, us recomano moltisiiiiiiiiiiiisim un llibre que és un petit-gran plaer llegir-lo: Un regalo para toda la vida. Guía de la lactancia materna del pediatra Carlos González.