Tinc un peixet a la panxa

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Aquesta setmana ha estat molt especial, ens han fet l'ECO de les 20 setmanes, era un pas important a tenir en compte i tot ha sortit molt i molt bé...siiiiiiiiiiii...és una nena i com ella em va comunicar en un somni, quan tota aquesta aventura començava, es dirà Lucía Ros Rodríguez. L'aigua del meu ventre m'ha portat a crear aquests peixos; l'imatge de la meva nena com un mamífer, com un peixet l'ha complementat...es nota que el meu cervell arcaic, primitiu, instintiu en aquests moments de la meva vida, es troba molt més presents, que bé, em fa feliç, és molt difícil desprendre'ns d'allò que hem aprés, que ens han ensenyat i solament sentir, escoltar-nos, expressar-nos...en aquest sentit i en molts altres la maternitat, ja des de que vam començar a caminar juntes ha suposat un abans i un després a la meva vida, un canvi, un canvi molt especial en molts sentits, gràcies Mare Naturalesa per aquest gran regal.
Estic molt contenta de que hagi arribar la Tardor, em sento molt més activa que amb la calor, la panxa va creixent de mica en mica, al igual que el projecte d' "Agulleta i Llana", aquesta setmana em van arribar les etiquetes, que vaig demanar a: http://www.identiquetas.es/es/ ha estat tot molt ràpid, uns quatre dies i el resultat ha estat genial...des d'aquí els faig arribar el meu agraïment.

1 comentaris:

URI ha dit...

Molt be tata!!! Ya nos queda menos para ver a Lucia. De momento nos conformamos con tu panxa y tus sentimientos. Jajajajaja