Canvis

dijous, 18 de novembre de 2010

Aquests dies hem estat treballant en un nou bloc: fent petites proves, obrint o tancant noves possibilitats, us demanem disculpes per les possibles molèsties, que us hàgim pogut causar.
A psrtir d'ara, ens trobareu a http://lapetitateixidora.blogspot.com/
Moltes gràcies per tot: comencem una nova etapa, on la criança i el handmade, formen un únic projecte, un nou camí.

La castanyera, la castanyera

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Avui és el meu aniversari, faig 30 anyets, que millor moment per parar i pensar una miqueta en tots els canvis que han anat succeint, sobretot, aquest últim any.
Us deixo una foto amb la meva petitona disfressada de castanyera.

Una fada i un barret

dimecres, 13 d’octubre de 2010

De mica en mica, arriba l'estació de la Tardor, amb cada fulla que cau dels arbrers, aquesta estació es va teixint un meravellòs vestit de colors grocs, marrons i taronges.
A casa, per donar la benvinguda aquest canvi de colors, de temperatures, la meva germana Laura i jo hem fet una fada amb fulles, castanyes, pinyes...que vam agafar dissabte a Santa Fe del Montseny. L'hem dut a l'espai familiar, on vaig el dimecres amb la meva petitona, ja que avui ens tocava decorar la sala on juguem, compartim, cantem...Així que hem aprofitat que havíem de decorar la sala de l'espai familiar per deixar volar la nostra creativitat, per anar d'excursió, per compartir moments de creativitat en família.Alhora, he estat treballant en aquest barret, que he fet amb ganxet, amb un meravellòs cotó orgànic: "PureLife" de Rowan, que vaig comprar al Corte Inglés de Plaça Catalunya. Aquest projecte encara li falta alguna coseta, espero agraïda l'inspiració, seria per un nadó de 4 a 6 mesos, algú s'anima.
M'agradaria recomanar el cursos que fan a Duduá, un espai fantàstic on vaig fer el curs de ganxet freestyle i d'amigurumi: http://duduadudua.blogspot.com/
Continuo amb les classes de punt de mitja amb la Stephanie, com m'agraden les classes, aviat espero poder penjar el meu primer projecte, quines ganes, com m'agrada fer mitja, quan ho faig sento que és el meu moment del dia, la meva meditació, el meu espai.

Tornem a l'escola,

divendres, 24 de setembre de 2010

encara que aquesta vegada com alumna, (en aquests moments estic gaudint d'una excedència per estar al costat de la meva filla Lucía), no com a mestra, així que com podeu veure a la foto, estic "teje que teje...derecho, revés". Estic fent servir una llana, que em va donar la meva àvia.
Aquest dilluns de 18:30 a 20:30h vaig començar a fer classes de mitjà al costat de la Sagrada Família, que millor paisatge, la meva mestra es diu Stephanie, us adjunto la informació corresponent al curs (per si us animeu):
http://www.loquo.com/ps/clases-cursos/otras-clases/cosas-cosidas-presenta-sus-cursos-de-costura-basica-y-creativa-en-atelier-bcn/17772088
Alhora estic treballant (entre pit, braços i milions de petons a la meva petitona) amb una nina/fada de ganxet.

De tot cor

dimecres, 1 de setembre de 2010

Feia molt de temps que volia fer la meva guirnalda, per casa meva. Passejant pel món bloggueril-craft, sempre en trobava de mil colors i formes diferents i aleshores ha arribat el moment, com podeu veure a la foto, tot arriba, paciència...jijijijijijijiji

El primer cor de ganxet que vaig fer, va ser al desembre del 2009, fa mig any. I ara al 2010, durant les vacances d'estiu, em vaig adonar més que mai, que fer ganxet és la meva teràpia, així que un dia que no va ser una miqueta complicat, vaig decidir posar-li molt d'amor fent cors de diferents colors, amb la qual cosa, va començar la meva guirnalda i vaig acabar el dia amb un somriure als llavis.
Per fer la guirnalda he fet servir llana acrílica: Cotonet (de "Presencia-Hilaturas"), jo la compro a "All you knit is love" (http://allyouknitislove.com/blog/on-som/).
En aquest enllaç podeu veure la seva carta de colors: jo he fet servir els colors que he fet servir són: verd fosc (561), carn (578), marró (601), blau fosc (554), groc (555), taronja (7560), verd (609), vermell (531), marró suau (541) i blau (607).

Màquines de cosir

divendres, 30 de juliol de 2010

A la casa on vaig estar de vacances al mes de juliol, era la casa de la tieta de la meva parella, vaig trobar unes taules on havíen aprofitat part de les màquines de cosir per crear unes meravelloses taules, em va encantar l'idea.
Ara a casa continuo treballant a la bossa verda amb la fada de color vermell seguint la técnica "més enllà del punt de creu", que vaig explicar al post anterior. Vaig de mica en mica, tinc poc temps, la meva petitona no és cansa mai...jajajajajaja...estar al seu costat és un plaer, un descobriment constant, una petita-gran aventura.

Temps de vacances,

dilluns, 19 de juliol de 2010

temps de reflexió...
Ara que és gairebé l'hora de dinar, mentre l'arròs bull a foc lent i la meva petitona juga amb el seu pare, aprofito per seure sota un meravellós llimoner de fulles verdes i fruits groc, per gaudir de la brisa del mar.
Estic treballant en una bossa de tela de color verd, on estic cosint una fada a punt de creu, més o menys, és a dir, com la bossa anterior, on vaig fer una bruixa, la base (la técnica) és el punt de creu però faig servir els sis fils, que formen la madeixa (no se si estic utilitzant els termes "costurils" adequats...), el resultat és amb més relleu. Tenia moltes ganes de fer la prova, el resultat no m'acaba d'agradar, queda una miqueta...no se quina paraula fer servir...Alhora crec que és pot fer servir amb dibuixos d'un sol color, encara que estaria bé fer també la prova amb un dibuix de diferents colors, no se, no se, és un cami obert, una possibilitat, mai se sap. En definitiva, hi ha certs aspectes, per no dir tots, que s'han de polir...jajajajajajajaja.
M'agradar barrejar técnicas, fer proves, aprender, deixar de banda, en moments puntuals els acabats meravellosos, aprendre, equivocar-me, crèixer, conèixer-me en cada pas que dóno.

Una bossa, una bruixa a la tardor

dimarts, 8 de juny de 2010

Aquesta bossa la vaig comença a fer quan estava embarassada (no recordo exactament en quin moment...). És la segona creació, que faig en punt de creu, la primera van ser unes estels. No l'havia pogut acabar, ja que no tenia màquina de cosir, fins ara, ja que Angel, el pare de la meva filla Lucía, m'ho va regalar, quina ilu, feia molt de temps que volia comprar una i entre una cosa i un altre mai trobava el moment. Vaig treure el patró del blog frances, on trobareu molts patrons gratuits, us ho recomano moltiiiiiiiiisim: http://ludivineuh.canalblog.com/archives/grilles_gratuites/index.html M'agrada molt treballar amb punt de creu, encara que ho faig sense gairebé cap coneixement de la técnica, la veritat és que m'agrada molt crear agafant cosetes d'aqui i d'allá, experimentar amb diferents tècniques, gaudir dels materials, equivocar-me, tornar a començar, en definitiva, aprendre punt rere punt.

Com podeu veure per dintre vaig posar una tela de quadradets de color verd per donar-li una miqueta de color. M'encanten les teles de quadradets i la de puntets...oooohhhh

I aqui teniu a la meva neboda Gina, ahir quan estava a casa treballant en aquesta bossa amb la meva mare, la seva àvia, que em va ajudar moltiiiiiiiiiiisim, amb la bossa de la "bruixa de tardor", bonica espero que la gaudeixis molt, ets una artista, un solet, ella va fer el dibuix que trobeu a la dreta del bloc, on posa "aquesta sóc jo".

Cosetes llanes (segona part)

diumenge, 23 de maig de 2010

Fa uns mesos vaig començar una petita col·lecció particular de cosetes fetes amb llana. En aquesta "segona part" vull compartir amb vosaltres aquestes calcetes, que va fer per la meva nena, una clienta de la meva germana, kitty, son moniiiiiiiiiiiiiisimes...moltes gràcies!!!

Margarides per la meva àvia

dimecres, 19 de maig de 2010

Aquest dissabte va morir la meva àvia, la mare de la meva mare, qui em va regalar aquestes meravelloses margarides, que tenim al nostre balcó, és un petit-plaer veure-les cada mati des del llit.
Va poder tenir als seus braços a la meva petitona, aixó em fa molt feliç, el que les dues s'hagin pogut conèixer.
Ella em va ensenyar amb molta paciència a fer punt de mitja, gràcies aixó vaig poder fer el meu primer nino, un osset de color vermell. Amb aquest osset va començar tot aquest projecte d'artesania, que cada dia em fa més feliç, gràcies àvia per tot!!!

I de margarides

dilluns, 17 de maig de 2010

En aquests dies de calor, fred, calor... continuem treballant amb l'abecedari Montessori. Volem compartir aquesta segona lletra, la vocal "I". Una lletra que comparteix el mateix color, que les meravelloses margarides, que tenim al nostre balcó, que ens va regalar la meva mare.
Així mateix, aprofitem per recomanar-vos el següent enllaç: http://www.montessorihoy.blogspot.com/ on unes persones meravelloses fan un gran treball relacionat amb la metodologia montessori. També les podeu trobar al foro de la web de Crianza Natural: http://www.crianzanatural.com/

Ela de maduixa

dissabte, 8 de maig de 2010

Des de fa molt temps, estic interessada en la pedagogia Montessori, com a mestra i com a mare. Aquesta setmana, concretament, el 6 de maig va fer 58 anys de la seva mort, en aquest enllaç podreu ampliar els vostre coneixements sobre aquesta dona tan meravellosa: http://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Montessori i sobre el seu mètode d'ensenyament: http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9todo_Montessori
Aquesta creació és un petit homenatge a les seves lletres de paper de lija. He escollit la lletra "L" per començar a confeccionar tot un abecedari, perquè és la lletra amb la que comença el nom de la meva filla, Lucía. En aquests moments estem treballant en una segona lletra amb llana de color rosa. I abans de marxar-nos us volem presentar a la maduixa...jijijijijijij...la nostra primera maduixa, feta al balcó de casa amb molt i molt de carinyuuuuu...quina ilu!!! Moltes gràcies a la famili García-Rodríguez!!!

Hi havia una vegada...

dimarts, 4 de maig de 2010

una petita magdalena de garrofa i canyella...uuumm...a la que li agradava molt mirar per la finestra els dies plujosos com avui... Fa ja uns quants dies, quan no plovia sinó que feia sol, solet, vaig interessar-me pel maravellós món de les magdalenes fetes a casa amb ingredients biológics, vaig començar a fer proves: magadalnes de farina de garrofa amb canyella, de nous amb poma...fins i tot vaig comprar un motlle a Ikea...jijijijijijiiji...tot un món per descobrir en el que seguirem investigant: nyam, nyam.
I d'aquesta petita aventura en la que ens trobem, va nèixer aquesta petita magdalena, a la que, com he dit abans, li agrada mirar per la finestra els dies de pluja com avui.
Entre magdalenes i llanes també trobem un petit lloc per la lectura, en aquests moments estem gaudint de: "Entre tu pediatra y tú: todo lo que necesitas saber para criar a tu hijo" de Carlos Gonzalez, ens encanta aquest pediatra. Ens hem llegit tots els seus llibres, els quals recomanem moltiiiiiiiiiiiiiiiiiiisim. Així mateix, volem recomanar per aquest dies de fred, la lectura de "Mi vida sin dinero" de Heidemarie S., en aquest enllaç trobareu més informació: http://www.elblogalternativo.com/2009/07/05/la-vida-sin-dinero-heidemarie-schwermer/ jo el vaig llegir fa un any, més o menys i em va fer replantejar moltes coses.

Dolços somnis de color violeta...

dijous, 8 d’abril de 2010

Feia dies que vulia publicar aquesta foto, ja que per mi és una forma de, per una banda, donar les gràcies a les persones, que m'ho han regalat, i, per un altre, compartir-ho amb totes les persones, que seguiu aquest bloc.
La foto la vaig a una de les meves terrasses, en ella podeu veure: una planta petitona d'espigol, que em va regalar la meva germana Ana i la seva famili (a veure si trobo un momentet i faig el canvi a un test més gran i així la planta-floreta pugui crèixer en tot el seu esplendor...) i una floreta de ganxet, que em va portar la meva amiga Muntsa i la seva famili a la clínica, quan va néixer la meva petitona Lucía, aquesta floreta de ganxet és molt especial, té set pètals, que simbolitzen els set anys, que fa que ens coneixem. Va ser un regal molt i molt especial, amb molt de carinyu i tendresa, gràcies Muntsa, si hagués més persones com tu al món, aquest món seria un lloc millor!!!
La meva petitona Lucía dilluns fa dos mesos, ha estat un temps ple de milions d'experiències, de sensacions, de sentiments, ha estat un regal ple de vida, d'amor, de felicitat però això és un altre història, una história personal, íntima, que ha enriquit en molts aspectes aquest projecte d'agulles, llanes de colors...formar part de la creació d'una vida ha enriquit la meva creativitat, en particular, i la meva vida, en general. També estic enriquint aquesta experiència de vida amb un altre dels meus plaers que és la lectura, en aquests moments estic llegint: Entre tú pediatra y tú de Carlos González, un pediatra que acompanya de forma respectuosa amb paraules properes a les vivències de milions de mares, vivències personals, úniques, plenes d'amor, d'angoixa, de dubtes...experiències que no sempre són aquelles que la societat vol que siguin però que existeixen i que cada vegada tenen més llum, més visibilitat: dormir amb els nostres fills i filles al mateix llit, donar pit fins l'edat que mare i fill/a vulguin, agafar els nostres fills i filles dia i nit, no deixar-los plorar/per què necessita plorar??...
Ara estic treballant en el cos d'una nina de ganxet i en una creació mitjançant la tècnica del punt de creu, fa uns mesos vaig acabar la meva primera creació utilitzant aquesta tècnica, projecte que es troba pendent d'acabar, ja que necessito la màquina de cosir, que he d'anar a comprar-la...siiiiiiiiiiiiii, tinc molts ganes.
Per treballar el punt de creu us recomano moltiiiiiiiisim els esquemes/patrons que trobareu en aquest blog francès: http://ludivineuh.canalblog.com/archives/grilles_gratuites/index.html jo els he agafat d'aquí: primer va ser una bruixeta, que vaig fer amb fil DMC de color blanc sobre tela de color negre i ara una fada de color vermell sobre tela de color verd.

No me llames Dolores, llamame Lola

divendres, 19 de març de 2010


Aquest mes de febrer ha estat un mes molt i molt especial a la meva vida, com ja vaig escriure a l'article anterior aquest, el dia 12 de febrer va néixer la nostra Lucía, ara té un mes i una miqueta més.

A l'últim trimestre del meu embaràs vaig començar a fer aquesta nina, que és diu Lola, el cos de la qual vaig acabar unes horetes abans de trencar aigües...jijijjijijijijijiji

El vestit i les botes las he fet entre teta a demanda, bolquers, son en bona companyia i gaudint dels llibres de Carlos Gonzalez. Aquesta creació és un petita ofrena a la mare naturalesa per haver-me regalat l'experiència de l'embaràs, del part i ara de la criança.

De mica en mica, aquest projecte de ganxet i ninos, que va començar fa uns anyets va creixent, encara queden petits detalls que polir amb molt de carinyu, de continuar aprenent, gaudint i sobretot creant.

La meva petitona

diumenge, 21 de febrer de 2010

Lucía va néixer el 12 de febrer a les 9 i 20 del matí després de unes sis horetes de contraccions i concentració corporal, emocional, mental i espiritual en viure amb tota l'intensitat aquest miracle de la mare naturalesa, que és el part.
Ara ja té una setmaneta, ha estat la setmana més meravellosa de la nostra vida: dormim amb ella, donant-li teta, milions de petonets, carícies...oooohhhh

Un petita troballa

dimecres, 10 de febrer de 2010

Fa un temps a la biblioteca de l'escola pública on treballo, remena que remenaràs vaig trobar el llibre: Muñecas de punto de Madeleine Banier de l'editorial: Mas-Ivars, publicat a Espanya al 1981.

Un petit tresor, ple de curiositats, dignes de dedicar-li un temps...jijjijjjijijijijijijijEn aquesta pàgina ens explica com podem fer una nina tota de ganxet.

I en aquesta altre, podeu veure la nina (la veritat és que dóna una miqueta de por...jajajajajajajaja) però m'encanta, fins i tot, adjunten la seva roba...oooohhhh, de mica en mica, aniré compartint aquells petits tresors, que amaga aquest llibre.

Cosetes llanes

dilluns, 8 de febrer de 2010

He decidit començar amb aquest article una sèrie d'entrades on aniré compartint aquells petits tresors, que la gent ha fet amb llana i que de milions de formes diferents arriben a les meves mans, per tal, de formar part de la petita col·lecció "Cosetes llanes" que de mica en mica vaig fent.
En aquesta foto podeu veure una ranita feta amb llana de color blau, m'encanta, la vaig trobar entre les cosetes, que la meva amiga Elena, em va donar per la meva nena Lucía, que aviat naixerà. No se qui ho va fer però des d'aquí li vull donar les gràcies, és la meva forma de fer un petit homenatge al seu art.
En aquest moments estic treballant en dos noves creaciones, per una banda, un vestit de cotó per la nostra nena Lucía, per aquest estiu, i, per un altre banda, en una nina, que si tot va bé serà la "Pepa", la nina que acompanya a Lucia, la protagonista del conte "El senyor de la son" de Marta Rodríguez i Noemí Villamuza, que ens va regalar la Muntsa, el Jordi i el Gael.
Alhora us volia convidar a visitar un blog, que vaig trobar fa uns dies, la seva creadora fa unes nines amb llana meravelloses: http://pintacabezones.blogspot.com/
Un altre de les meves passions és la lectura, en aquests moments estic llegint: Sutra del río de Gita Mehta (de la editorial: Anagrama).

Un dissabte ple de petits plaers

dimarts, 2 de febrer de 2010

El dissabte de la setmana passada vaig quedar amb la Muntsa i l'Adela, companyes de la facultat (d'educació especial) per esmorzar, vam anar al "Buenas Migas", on tot està molt i molt bo, us adjunto la seva pàgina web, on podeu veure quins petits plaers culinaris podeu tastar...uuuummmm: http://www.buenasmigas.com/buenasmigas.html
La Muntsa ens va regalar el conte, que podeu veure a la foto: El senyor de la son de Marta Rodríguez i Noemí Villamuza. La protagonista, que podeu veure a la portada, és diu Lucía (com la nostra nena) i en les seves aventures l'acompanya la seva nina Pepa i la seva mare. Des d'aquí et volem donar les gràcies Muntsa, també al Jordi i al Gael, moltiiiiiiiiiiisimes gràcies per aquest regal, va ser tota una sorpresa meravellosa. Estem molt agraïdes de que formeu part de la nostra vida...siiiiiiiiiiiiii
Ara ens toca a nosaltres construir la Pepa, així quan el seu pare i jo l'expliquem el conte, ho podrem acompanyar amb la nina Pepa, que farem de tela, ens hem de posar manos a la obra.
Així mateix, la Muntsa ens va regalar un porta-cámera de fotos de ganxet, que també podeu veure a la foto, és molt guai, amb el nom de la nostra nena i un cor en relleu, fet tot amb ganxet, ens agrada moltiiiiiiiiisim, gràcies bonica, ets un solet, una artista, tenim molta sort de tenir-te a prop!!!
Vaig aprofitar que estava a les rambles per anar a "All you knit is love", la meva botiga de llanes preferida, és un lloc que et convida a gaudir dels colors, les textures...de la llana en tota la seva variabilitat. Després de remenar i remenar amb molt de gust, vaig comprar:
- dos cabdells "Cotonet", un de color vermell i un altre blau (llana sintètica, feta a Espanya). Amb el blau estic fent un coixí, està en procés, és un color molt viu per aquest dies grisos i freds d'aquest hivern,
- un cabdell de llana de diferents tonalitats de verd, tenyit a mà,
- i, un cabdell també de color verd de cànem, és la primera vegada que compro aquest material, la veritat és que la seva textura em va sorprendre, encara no se que faré amb ell, ens donarem temps, li anirem descobrint de mica en mica, amb plaer...

Le petit chat noir

dijous, 28 de gener de 2010

Volem compartir amb vosaltres aquest gat fet amb llana de color negre, que vam acabar fa unes setmanetes. A la part dretra del blog, a l'apartat "Inspiració bloggera" trobareu un patró, que jo he adaptat lliurement.
Portem uns dies amb moltes ganes de descansar i llegir. El llibre que ens acompanya és La Revolución de las madres: el desafío de nutrir a nuestros hijos de Laura Gutman.
Se'm fa una miqueta difícil teixir aquest dies, la veritat és que no se el perquè de tot plegat, estic treballant en un vestit per la nostra nena amb llana de cotó de color verd i lila, que vaig comprar l'estiu passat a All you knit is love. Volem compartir amb vosaltres aquest gat fet amb llana de color negre, que vam fer fa unes setmanetes.
Estem en la setmana 36 del nostre embaràs, ens apropem de mica en mica a la part final d'aquesta meravellosa experiència, per tal, de poder entrar en una nova etapa, que com aquesta ens ensenyaràt moltiiiiiiiisimes coses, hi ha una abans i haurà un desprès d'aquesta experiència en la nostra vida. Mentre estic escrivint aquestes lletres, la noto com es mou dintre de la meva panxeta, és al·lucinant la sensació, no es pot descriure amb paraules, s'ha de viure.

Mama-teta: un regal per tota la vida

diumenge, 24 de gener de 2010

Aquest va ser el regal que li vam fer a una persona molt especial, que es diu María José, aquestes festes. Ha estat una forma d'agrair-li tot allò que fa per les dones, en general, i per nosaltres, en particular, moltes gràcies buuuuuuuuuuuuniiiiiiiicaaaaaaaaaa, saps que t'estimem i que donem les gràcies per haver-nos trobat!!!
En el moment que estic vivint, el meu primer embaràs, trobar-me una persona respectuosa amb aquesta vivència, un respecte que neix des de l'experiència, des de l'amor...ha estat un meravellós regal per la meva petita-gran familia, que de mica en mica, va creixent.
Us recomano moltiiiiiiiisim el seu blog sobre lactància materna, és genial, fa un gran treball: http://santfeliu-lactancia-materna.blogspot.com/
També trobareu moltiiiiiiiiiisima informació al llibre de Carlos Gonzalez: Lactància Materna: un regal per tota la vida. Un llibre molt i molt recomanable.
Així mateix, doneu-li una ullada a la pàgina web de MARES-DOULES, un altre petit plaer: http://www.maresdoules.cat/

Una mantenta per la nostra nena

dilluns, 18 de gener de 2010

Avui fa un dia una miqueta gris, per posar una miqueta de color, vull compartir la manteta que he fet per la nostra nena Lucia, que naixerà dintre d'unes semanetes. És la manta que portarem amb nosaltres a la clínica.
L'he fet amb un ganxet de 3,5 amb llana d'ovella de lleó de dues tonalitats de color verd diferents (llana totalment natural), en canvi, la llana de color rosa i groga són llanes acríliques, que faig servir per fer els meus ninos (llana cotonet), he fet servir aquestes llanes, ja que quan vaig comprar les d'ovella, que tant m'agraden, no hi havia els colors que necessitava i en el meu estat no puc esperar massa, ja que mai se sap, quan la meva nena decidirà sortir, començar un nou camí.
Totes aquestes llanes les vaig comprar a "All you knit is love", la botiga de llanes que més m'agrada de Barcelona.
Avui a Barcelona fa un dia una miqueta gris, tinc molts projectes pedents, mentre teixeixo escolto el treball musical de Rosa Zaragoza: Nacer, Renacer. Néixer, Renéixer. Una música que recomano a tothom moltíssim i en especial a les dones/parelles embarassades, les seves lletres t'acompanyen d'una forma molt i molt especial.
En aquest enllaç trobareu més informació sobre aquesta cantautora tan especial.

Moltes felicitats Lali

dimecres, 13 de gener de 2010

Avui és l'aniversari de la meva germana Laura, entre els regalets que li hem fet, moltes cosetes per gaudir del plaer de les manualitats, havia aquesta bossa, que em va demanar fa molt i molt de temps, per tal, de portar-la a la feina.Treballa a una escola, és monitora de menjador de la clase dels "Pingüins". Per això, hem posat un pingüí, que ella va fer de feltre i que hem enganxat amb un click, ja que pot ser que el proper curs la classe canviï d'animal...jajajajajajajajaja
Vaig fer la bossa amb llana de color blanc i agulla de ganxet de 3,5. Després vaig cosir el seu nom i la resta de línies de diferents colors, per tal, de donar-li una miqueta de vida, d'alegria (com m'agrada barrejar colors...).
Espero i desitjo que la gaudeixis tant com jo mentre la teixia. Per molts anys buunicaa!!!

Com va començar tot

dilluns, 11 de gener de 2010

i per on camina ara!!!

Aquest blog va començar amb un altre nom però després de que les creaciones que feia anaven formant una gran família, més enllà de mi mateixa, vaig decidir buscar un nom pel projecte, que cada vegada creixia més i més, amb més idees, més llanes, més colors, més ninos...
El nom del blog fa referència a una nana, que m'agrada moltiiiiiiiiiisim. Una nana t'ajuda a caminar de puntetes fins a trobar la son, que et portarà a un món màgic i especial més enllà del mirall.
Quan agafo l'agulla de ganxet i la llana, materials que més vegades faig servir, m'ajuden no a trobar la son però si a entrar en un estat de meditació; faig ioga des de fa molts temps i a casa mai trobo el temps de fer-ho, ni tampoc de meditar, així que despertar en mi aquestes ganes de crear amb les meves mans, ha estatun regal, ja que he trobat la meditació que millor s'adapta a les estones, que cada dia em dedico, estonetes que em serveixen per posar ordre i alhora distància a tot allò que ha passat durant el dia, la setmana, a casa, a la feina, dintre del meu cap...Descobrir la llana i totes les seves possibilitats ha estat i continua sent la meva millor teràpia.
M'agrada treballar en silenci, posant tota la meva consciència en allò que estic fent, cada punt que faig és com la lletra d'un mantra, que m'ajuda a meditar, a trobar-me a mi mateixa. Aquest matí he anat a comprar el llibre, que podeu veure a la primera foto, des que el vaig veure un dia remena que remenaràs per internet, tenia moltes ganes de llegir-lo, té molt bona pinta, per això, ho he acompanyat d'un pot de mermelada boniiiiiiiiiiiiiiisima, que em va fer la meva germana Ana, moltes gràcies buunicaa i d'un pà, que he fet aquesta matí. Aquesta segona vegada, que ho he fet, he posat menys aigua, més farina i llevat i he augmentat el temps de cocció, que ha passat doncs, que tampoc ha pujat...nooooo...i que li han sortit unes esquerdes en la part superior, com podeu veure a les fotos.
De mica en mica, em vaig enamorat de la cuina (les fotos que acompanyen aquesta reflexió s'han fet a la meva cuina), d'estar a casa, per aixó, crec que amb el nou any aquest blog, que va crèixer per tal de compartir les meves creacions artesanes, dóna un pas més enllà, ampliant les seves formes de crear amb les mans. El nom continua igual, encara que de tant en tant publiqui altres creaciones, que no hagi fet amb llana, ja que com he dit abans, l'agulla i la llana són per mi més que una creació determinada final sinó una forma de viure, d'entendre tot allò que m'envolta, és la meva meditació, el meu espai de creixement personal, la meva teràpia.
El llibre que surt a la foto és "La mecànica del cor" de Mathias Malzieu, és un conte per a nens i nenes grans, amb una estètica molt semblant a la de Tim Burton.

Un petit-gran descobriment

divendres, 8 de gener de 2010

Ja fa un temps, molt temps, que vaig veure (ara no recordo a on...) una petita eina de treball com la que podeu veure a la foto. Vaig investigar per internet i després de remenar i remenar vaig trobar que era un "compte-tornades", és a dir, una petita-gran eina de treball que t'ajuda a tenir present les voltes, que has anat fent a la teva labor mentre treballaves en ella.
Una vegada vaig descobrir qué era, quedava saber on ho podia comprar, ho vaig trobar a la meva botiga de llanes preferida: All you knit is love, a un preu molt més que recomanable. Estic molt contenta, m'ajuda moltiiiiiiiiiiiisim, ha estat un petit-gran descobriment, que m'acompanya sempre.
Fins ara no havia trobat el moment de pujar una foto seva al blog i així fer-li un petit homenatge, doncs ja està fet, era una cosa que tenia pendent des de fa un temps, un llarg temps...

Una bossa, un personatge de cómic: Lenore

divendres, 1 de gener de 2010

Comencem l'any 2010 amb molta il·lusió, amb moltes ganes de continuar endavant amb aquest projecte artesà de ganxet i moltes més coses fetes a mà amb molt d'amor.
Que millor manera de començar, que compartim una bossa, que hem fet, per una personeta molt important per nosaltres, la meva neboda Tàbata.
Ahir a la nit li vam regalar aquesta bossa:

Com podeu veure a la foto vam dibuixar a la Lenore sobre una bossa de tela, que vam comprar a la botiga "Servei Estació". Lenore és un personatge de ficció creat per Roman Dirge. Ens agraden molt els seus cómics, els quals us recomanem moltiiiiiiiiisim. En Google i en aquest enllaç de la Wikipedia trobareu molta més informació sobre aquest fantàstic personatge de cómic: http://es.wikipedia.org/wiki/Lenore

Una vegada la vam dibuixar a la bossa amb llapis, vam repassar el dibuix amb fil de color negre, per acabar pintant amb rotuladors especials per a tela. Els rotuladors els vam comprar a l'Abacus.

Aquest és un projecte que no presenta gairé dificultats per portar-lo a terme, des d'aquí us animo a que feu el vostre amb un dibuix propi o d'algun il·lustrador o il·ustrador que us agradi, com a nosaltres ens agrada aquesta hermosa nena morta. Alhora amb aquest projecte volia fer un petit homenatge al meravellós món de la il·lustració infantil, un món ple de creativitat, il·lusió, amor, dibuixos fantàstics, que ens permeten anar més enllà de les paraules que llegim.

Tàbata desitgem que gaudeixis tan d'aquesta bossa, com hem fet nosaltres creant-la per a tu amb tot el nostre carinyuuuu, moltes gràcies per tot bonica, has estat la nostra inspiració.