Com va començar tot

dilluns, 11 de gener de 2010

i per on camina ara!!!

Aquest blog va començar amb un altre nom però després de que les creaciones que feia anaven formant una gran família, més enllà de mi mateixa, vaig decidir buscar un nom pel projecte, que cada vegada creixia més i més, amb més idees, més llanes, més colors, més ninos...
El nom del blog fa referència a una nana, que m'agrada moltiiiiiiiiiisim. Una nana t'ajuda a caminar de puntetes fins a trobar la son, que et portarà a un món màgic i especial més enllà del mirall.
Quan agafo l'agulla de ganxet i la llana, materials que més vegades faig servir, m'ajuden no a trobar la son però si a entrar en un estat de meditació; faig ioga des de fa molts temps i a casa mai trobo el temps de fer-ho, ni tampoc de meditar, així que despertar en mi aquestes ganes de crear amb les meves mans, ha estatun regal, ja que he trobat la meditació que millor s'adapta a les estones, que cada dia em dedico, estonetes que em serveixen per posar ordre i alhora distància a tot allò que ha passat durant el dia, la setmana, a casa, a la feina, dintre del meu cap...Descobrir la llana i totes les seves possibilitats ha estat i continua sent la meva millor teràpia.
M'agrada treballar en silenci, posant tota la meva consciència en allò que estic fent, cada punt que faig és com la lletra d'un mantra, que m'ajuda a meditar, a trobar-me a mi mateixa. Aquest matí he anat a comprar el llibre, que podeu veure a la primera foto, des que el vaig veure un dia remena que remenaràs per internet, tenia moltes ganes de llegir-lo, té molt bona pinta, per això, ho he acompanyat d'un pot de mermelada boniiiiiiiiiiiiiiisima, que em va fer la meva germana Ana, moltes gràcies buunicaa i d'un pà, que he fet aquesta matí. Aquesta segona vegada, que ho he fet, he posat menys aigua, més farina i llevat i he augmentat el temps de cocció, que ha passat doncs, que tampoc ha pujat...nooooo...i que li han sortit unes esquerdes en la part superior, com podeu veure a les fotos.
De mica en mica, em vaig enamorat de la cuina (les fotos que acompanyen aquesta reflexió s'han fet a la meva cuina), d'estar a casa, per aixó, crec que amb el nou any aquest blog, que va crèixer per tal de compartir les meves creacions artesanes, dóna un pas més enllà, ampliant les seves formes de crear amb les mans. El nom continua igual, encara que de tant en tant publiqui altres creaciones, que no hagi fet amb llana, ja que com he dit abans, l'agulla i la llana són per mi més que una creació determinada final sinó una forma de viure, d'entendre tot allò que m'envolta, és la meva meditació, el meu espai de creixement personal, la meva teràpia.
El llibre que surt a la foto és "La mecànica del cor" de Mathias Malzieu, és un conte per a nens i nenes grans, amb una estètica molt semblant a la de Tim Burton.

1 comentaris:

las sandalias de ana ha dit...

ohhh, me han regalado ese libro para reyes!!! gracias por el link!!! feliz 2010 ;)