Un dissabte ple de petits plaers

dimarts, 2 de febrer de 2010

El dissabte de la setmana passada vaig quedar amb la Muntsa i l'Adela, companyes de la facultat (d'educació especial) per esmorzar, vam anar al "Buenas Migas", on tot està molt i molt bo, us adjunto la seva pàgina web, on podeu veure quins petits plaers culinaris podeu tastar...uuuummmm: http://www.buenasmigas.com/buenasmigas.html
La Muntsa ens va regalar el conte, que podeu veure a la foto: El senyor de la son de Marta Rodríguez i Noemí Villamuza. La protagonista, que podeu veure a la portada, és diu Lucía (com la nostra nena) i en les seves aventures l'acompanya la seva nina Pepa i la seva mare. Des d'aquí et volem donar les gràcies Muntsa, també al Jordi i al Gael, moltiiiiiiiiiiisimes gràcies per aquest regal, va ser tota una sorpresa meravellosa. Estem molt agraïdes de que formeu part de la nostra vida...siiiiiiiiiiiiii
Ara ens toca a nosaltres construir la Pepa, així quan el seu pare i jo l'expliquem el conte, ho podrem acompanyar amb la nina Pepa, que farem de tela, ens hem de posar manos a la obra.
Així mateix, la Muntsa ens va regalar un porta-cámera de fotos de ganxet, que també podeu veure a la foto, és molt guai, amb el nom de la nostra nena i un cor en relleu, fet tot amb ganxet, ens agrada moltiiiiiiiiisim, gràcies bonica, ets un solet, una artista, tenim molta sort de tenir-te a prop!!!
Vaig aprofitar que estava a les rambles per anar a "All you knit is love", la meva botiga de llanes preferida, és un lloc que et convida a gaudir dels colors, les textures...de la llana en tota la seva variabilitat. Després de remenar i remenar amb molt de gust, vaig comprar:
- dos cabdells "Cotonet", un de color vermell i un altre blau (llana sintètica, feta a Espanya). Amb el blau estic fent un coixí, està en procés, és un color molt viu per aquest dies grisos i freds d'aquest hivern,
- un cabdell de llana de diferents tonalitats de verd, tenyit a mà,
- i, un cabdell també de color verd de cànem, és la primera vegada que compro aquest material, la veritat és que la seva textura em va sorprendre, encara no se que faré amb ell, ens donarem temps, li anirem descobrint de mica en mica, amb plaer...

1 comentaris:

María José García-Robles ha dit...

Pués no nos encontramos en el Buenas Migas de milagro. Quedé en Gracia con unas amigas y como salimos tarde al final cambiamos de restaurante !!!