Agulleta i Llana

Canvis

2010-11-18T15:57:00.000-08:00

Aquests dies hem estat treballant en un nou bloc: fent petites proves, obrint o tancant noves possibilitats, us demanem disculpes per les possibles molèsties, que us hàgim pogut causar.

A psrtir d'ara, ens trobareu a http://lapetitateixidora.blogspot.com/

Moltes gràcies per tot: comencem una nova etapa, on la criança i el handmade, formen un únic projecte, un nou camí.

La castanyera, la castanyera

2010-10-27T15:48:00.000-07:00

Avui és el meu aniversari, faig 30 anyets, que millor moment per parar i pensar una miqueta en tots els canvis que han anat succeint, sobretot, aquest últim any.

Us deixo una foto amb la meva petitona disfressada de castanyera.

Una fada i un barret

2010-10-13T00:09:00.001-07:00

De mica en mica, arriba l'estació de la Tardor, amb cada fulla que cau dels arbrers, aquesta estació es va teixint un meravellòs vestit de colors grocs, marrons i taronges.

A casa, per donar la benvinguda aquest canvi de colors, de temperatures, la meva germana Laura i jo hem fet una fada amb fulles, castanyes, pinyes...que vam agafar dissabte a Santa Fe del Montseny. L'hem dut a l'espai familiar, on vaig el dimecres amb la meva petitona, ja que avui ens tocava decorar la sala on juguem, compartim, cantem...Així que hem aprofitat que havíem de decorar la sala de l'espai familiar per deixar volar la nostra creativitat, per anar d'excursió, per compartir moments de creativitat en família.Alhora, he estat treballant en aquest barret, que he fet amb ganxet, amb un meravellòs cotó orgànic: "PureLife" de Rowan, que vaig comprar al Corte Inglés de Plaça Catalunya. Aquest projecte encara li falta alguna coseta, espero agraïda l'inspiració, seria per un nadó de 4 a 6 mesos, algú s'anima.

M'agradaria recomanar el cursos que fan a Duduá, un espai fantàstic on vaig fer el curs de ganxet freestyle i d'amigurumi: http://duduadudua.blogspot.com/

Continuo amb les classes de punt de mitja amb la Stephanie, com m'agraden les classes, aviat espero poder penjar el meu primer projecte, quines ganes, com m'agrada fer mitja, quan ho faig sento que és el meu moment del dia, la meva meditació, el meu espai.

Tornem a l'escola,

2010-09-24T10:28:00.001-07:00

encara que aquesta vegada com alumna, (en aquests moments estic gaudint d'una excedència per estar al costat de la meva filla Lucía), no com a mestra, així que com podeu veure a la foto, estic "teje que teje...derecho, revés". Estic fent servir una llana, que em va donar la meva àvia.
Aquest dilluns de 18:30 a 20:30h vaig començar a fer classes de mitjà al costat de la Sagrada Família, que millor paisatge, la meva mestra es diu Stephanie, us adjunto la informació corresponent al curs (per si us animeu):
http://www.loquo.com/ps/clases-cursos/otras-clases/cosas-cosidas-presenta-sus-cursos-de-costura-basica-y-creativa-en-atelier-bcn/17772088

Alhora estic treballant (entre pit, braços i milions de petons a la meva petitona) amb una nina/fada de ganxet.

De tot cor

2010-09-01T06:59:00.000-07:00

Feia molt de temps que volia fer la meva guirnalda, per casa meva. Passejant pel món bloggueril-craft, sempre en trobava de mil colors i formes diferents i aleshores ha arribat el moment, com podeu veure a la foto, tot arriba, paciència...jijijijijijijiji

El primer cor de ganxet que vaig fer, va ser al desembre del 2009, fa mig any. I ara al 2010, durant les vacances d'estiu, em vaig adonar més que mai, que fer ganxet és la meva teràpia, així que un dia que no va ser una miqueta complicat, vaig decidir posar-li molt d'amor fent cors de diferents colors, amb la qual cosa, va començar la meva guirnalda i vaig acabar el dia amb un somriure als llavis.

Per fer la guirnalda he fet servir llana acrílica: Cotonet (de "Presencia-Hilaturas"), jo la compro a "All you knit is love" (http://allyouknitislove.com/blog/on-som/).

En aquest enllaç podeu veure la seva carta de colors: jo he fet servir els colors que he fet servir són: verd fosc (561), carn (578), marró (601), blau fosc (554), groc (555), taronja (7560), verd (609), vermell (531), marró suau (541) i blau (607).

Màquines de cosir

2010-07-30T00:35:00.000-07:00

A la casa on vaig estar de vacances al mes de juliol, era la casa de la tieta de la meva parella, vaig trobar unes taules on havíen aprofitat part de les màquines de cosir per crear unes meravelloses taules, em va encantar l'idea.

Ara a casa continuo treballant a la bossa verda amb la fada de color vermell seguint la técnica "més enllà del punt de creu", que vaig explicar al post anterior. Vaig de mica en mica, tinc poc temps, la meva petitona no és cansa mai...jajajajajaja...estar al seu costat és un plaer, un descobriment constant, una petita-gran aventura.

Temps de vacances,

2010-07-19T02:15:00.000-07:00

temps de reflexió...

Ara que és gairebé l'hora de dinar, mentre l'arròs bull a foc lent i la meva petitona juga amb el seu pare, aprofito per seure sota un meravellós llimoner de fulles verdes i fruits groc, per gaudir de la brisa del mar.

Estic treballant en una bossa de tela de color verd, on estic cosint una fada a punt de creu, més o menys, és a dir, com la bossa anterior, on vaig fer una bruixa, la base (la técnica) és el punt de creu però faig servir els sis fils, que formen la madeixa (no se si estic utilitzant els termes "costurils" adequats...), el resultat és amb més relleu. Tenia moltes ganes de fer la prova, el resultat no m'acaba d'agradar, queda una miqueta...no se quina paraula fer servir...Alhora crec que és pot fer servir amb dibuixos d'un sol color, encara que estaria bé fer també la prova amb un dibuix de diferents colors, no se, no se, és un cami obert, una possibilitat, mai se sap. En definitiva, hi ha certs aspectes, per no dir tots, que s'han de polir...jajajajajajajaja.

M'agradar barrejar técnicas, fer proves, aprender, deixar de banda, en moments puntuals els acabats meravellosos, aprendre, equivocar-me, crèixer, conèixer-me en cada pas que dóno.

Una bossa, una bruixa a la tardor

2010-06-08T13:03:00.000-07:00

Aquesta bossa la vaig comença a fer quan estava embarassada (no recordo exactament en quin moment...). És la segona creació, que faig en punt de creu, la primera van ser unes estels. No l'havia pogut acabar, ja que no tenia màquina de cosir, fins ara, ja que Angel, el pare de la meva filla Lucía, m'ho va regalar, quina ilu, feia molt de temps que volia comprar una i entre una cosa i un altre mai trobava el moment. Vaig treure el patró del blog frances, on trobareu molts patrons gratuits, us ho recomano moltiiiiiiiiisim: http://ludivineuh.canalblog.com/archives/grilles_gratuites/index.html M'agrada molt treballar amb punt de creu, encara que ho faig sense gairebé cap coneixement de la técnica, la veritat és que m'agrada molt crear agafant cosetes d'aqui i d'allá, experimentar amb diferents tècniques, gaudir dels materials, equivocar-me, tornar a començar, en definitiva, aprendre punt rere punt.

Com podeu veure per dintre vaig posar una tela de quadradets de color verd per donar-li una miqueta de color. M'encanten les teles de quadradets i la de puntets...oooohhhh

I aqui teniu a la meva neboda Gina, ahir quan estava a casa treballant en aquesta bossa amb la meva mare, la seva àvia, que em va ajudar moltiiiiiiiiiiisim, amb la bossa de la "bruixa de tardor", bonica espero que la gaudeixis molt, ets una artista, un solet, ella va fer el dibuix que trobeu a la dreta del bloc, on posa "aquesta sóc jo".

Cosetes llanes (segona part)

2010-05-23T03:41:00.001-07:00

Fa uns mesos vaig començar una petita col·lecció particular de cosetes fetes amb llana. En aquesta "segona part" vull compartir amb vosaltres aquestes calcetes, que va fer per la meva nena, una clienta de la meva germana, kitty, son moniiiiiiiiiiiiiisimes...moltes gràcies!!!

Margarides per la meva àvia

2010-05-19T07:16:00.000-07:00

Aquest dissabte va morir la meva àvia, la mare de la meva mare, qui em va regalar aquestes meravelloses margarides, que tenim al nostre balcó, és un petit-plaer veure-les cada mati des del llit.

Va poder tenir als seus braços a la meva petitona, aixó em fa molt feliç, el que les dues s'hagin pogut conèixer.

Ella em va ensenyar amb molta paciència a fer punt de mitja, gràcies aixó vaig poder fer el meu primer nino, un osset de color vermell. Amb aquest osset va començar tot aquest projecte d'artesania, que cada dia em fa més feliç, gràcies àvia per tot!!!

I de margarides

2010-05-17T08:39:00.000-07:00

En aquests dies de calor, fred, calor... continuem treballant amb l'abecedari Montessori. Volem compartir aquesta segona lletra, la vocal "I". Una lletra que comparteix el mateix color, que les meravelloses margarides, que tenim al nostre balcó, que ens va regalar la meva mare.

Així mateix, aprofitem per recomanar-vos el següent enllaç: http://www.montessorihoy.blogspot.com/ on unes persones meravelloses fan un gran treball relacionat amb la metodologia montessori. També les podeu trobar al foro de la web de Crianza Natural: http://www.crianzanatural.com/

Ela de maduixa

2010-05-08T08:57:00.000-07:00

Des de fa molt temps, estic interessada en la pedagogia Montessori, com a mestra i com a mare. Aquesta setmana, concretament, el 6 de maig va fer 58 anys de la seva mort, en aquest enllaç podreu ampliar els vostre coneixements sobre aquesta dona tan meravellosa: http://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Montessori i sobre el seu mètode d'ensenyament: http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9todo_Montessori

Aquesta creació és un petit homenatge a les seves lletres de paper de lija. He escollit la lletra "L" per començar a confeccionar tot un abecedari, perquè és la lletra amb la que comença el nom de la meva filla, Lucía. En aquests moments estem treballant en una segona lletra amb llana de color rosa. I abans de marxar-nos us volem presentar a la maduixa...jijijijijijij...la nostra primera maduixa, feta al balcó de casa amb molt i molt de carinyuuuuu...quina ilu!!! Moltes gràcies a la famili García-Rodríguez!!!

Hi havia una vegada...

2010-05-04T10:34:00.000-07:00

una petita magdalena de garrofa i canyella...uuumm...a la que li agradava molt mirar per la finestra els dies plujosos com avui... Fa ja uns quants dies, quan no plovia sinó que feia sol, solet, vaig interessar-me pel maravellós món de les magdalenes fetes a casa amb ingredients biológics, vaig començar a fer proves: magadalnes de farina de garrofa amb canyella, de nous amb poma...fins i tot vaig comprar un motlle a Ikea...jijijijijijiiji...tot un món per descobrir en el que seguirem investigant: nyam, nyam.

I d'aquesta petita aventura en la que ens trobem, va nèixer aquesta petita magdalena, a la que, com he dit abans, li agrada mirar per la finestra els dies de pluja com avui.

Entre magdalenes i llanes també trobem un petit lloc per la lectura, en aquests moments estem gaudint de: "Entre tu pediatra y tú: todo lo que necesitas saber para criar a tu hijo" de Carlos Gonzalez, ens encanta aquest pediatra. Ens hem llegit tots els seus llibres, els quals recomanem moltiiiiiiiiiiiiiiiiiiisim. Així mateix, volem recomanar per aquest dies de fred, la lectura de "Mi vida sin dinero" de Heidemarie S., en aquest enllaç trobareu més informació: http://www.elblogalternativo.com/2009/07/05/la-vida-sin-dinero-heidemarie-schwermer/ jo el vaig llegir fa un any, més o menys i em va fer replantejar moltes coses.

Dolços somnis de color violeta...

2010-04-08T11:22:00.000-07:00

Feia dies que vulia publicar aquesta foto, ja que per mi és una forma de, per una banda, donar les gràcies a les persones, que m'ho han regalat, i, per un altre, compartir-ho amb totes les persones, que seguiu aquest bloc.

La foto la vaig a una de les meves terrasses, en ella podeu veure: una planta petitona d'espigol, que em va regalar la meva germana Ana i la seva famili (a veure si trobo un momentet i faig el canvi a un test més gran i així la planta-floreta pugui crèixer en tot el seu esplendor...) i una floreta de ganxet, que em va portar la meva amiga Muntsa i la seva famili a la clínica, quan va néixer la meva petitona Lucía, aquesta floreta de ganxet és molt especial, té set pètals, que simbolitzen els set anys, que fa que ens coneixem. Va ser un regal molt i molt especial, amb molt de carinyu i tendresa, gràcies Muntsa, si hagués més persones com tu al món, aquest món seria un lloc millor!!!

La meva petitona Lucía dilluns fa dos mesos, ha estat un temps ple de milions d'experiències, de sensacions, de sentiments, ha estat un regal ple de vida, d'amor, de felicitat però això és un altre història, una história personal, íntima, que ha enriquit en molts aspectes aquest projecte d'agulles, llanes de colors...formar part de la creació d'una vida ha enriquit la meva creativitat, en particular, i la meva vida, en general. També estic enriquint aquesta experiència de vida amb un altre dels meus plaers que és la lectura, en aquests moments estic llegint: Entre tú pediatra y tú de Carlos González, un pediatra que acompanya de forma respectuosa amb paraules properes a les vivències de milions de mares, vivències personals, úniques, plenes d'amor, d'angoixa, de dubtes...experiències que no sempre són aquelles que la societat vol que siguin però que existeixen i que cada vegada tenen més llum, més visibilitat: dormir amb els nostres fills i filles al mateix llit, donar pit fins l'edat que mare i fill/a vulguin, agafar els nostres fills i filles dia i nit, no deixar-los plorar/per què necessita plorar??...

Ara estic treballant en el cos d'una nina de ganxet i en una creació mitjançant la tècnica del punt de creu, fa uns mesos vaig acabar la meva primera creació utilitzant aquesta tècnica, projecte que es troba pendent d'acabar, ja que necessito la màquina de cosir, que he d'anar a comprar-la...siiiiiiiiiiiiii, tinc molts ganes.

Per treballar el punt de creu us recomano moltiiiiiiiisim els esquemes/patrons que trobareu en aquest blog francès: http://ludivineuh.canalblog.com/archives/grilles_gratuites/index.html jo els he agafat d'aquí: primer va ser una bruixeta, que vaig fer amb fil DMC de color blanc sobre tela de color negre i ara una fada de color vermell sobre tela de color verd.

No me llames Dolores, llamame Lola

2010-03-19T08:09:00.000-07:00

Aquest mes de febrer ha estat un mes molt i molt especial a la meva vida, com ja vaig escriure a l'article anterior aquest, el dia 12 de febrer va néixer la nostra Lucía, ara té un mes i una miqueta més.

A l'últim trimestre del meu embaràs vaig començar a fer aquesta nina, que és diu Lola, el cos de la qual vaig acabar unes horetes abans de trencar aigües...jijijjijijijijijiji

El vestit i les botes las he fet entre teta a demanda, bolquers, son en bona companyia i gaudint dels llibres de Carlos Gonzalez. Aquesta creació és un petita ofrena a la mare naturalesa per haver-me regalat l'experiència de l'embaràs, del part i ara de la criança.

De mica en mica, aquest projecte de ganxet i ninos, que va començar fa uns anyets va creixent, encara queden petits detalls que polir amb molt de carinyu, de continuar aprenent, gaudint i sobretot creant.

La meva petitona

2010-02-21T05:33:00.000-08:00

Lucía va néixer el 12 de febrer a les 9 i 20 del matí després de unes sis horetes de contraccions i concentració corporal, emocional, mental i espiritual en viure amb tota l'intensitat aquest miracle de la mare naturalesa, que és el part.

Ara ja té una setmaneta, ha estat la setmana més meravellosa de la nostra vida: dormim amb ella, donant-li teta, milions de petonets, carícies...oooohhhh

Un petita troballa

2010-02-10T06:24:00.000-08:00

Fa un temps a la biblioteca de l'escola pública on treballo, remena que remenaràs vaig trobar el llibre: Muñecas de punto de Madeleine Banier de l'editorial: Mas-Ivars, publicat a Espanya al 1981.

Un petit tresor, ple de curiositats, dignes de dedicar-li un temps...jijjijjjijijijijijijijEn aquesta pàgina ens explica com podem fer una nina tota de ganxet.

I en aquesta altre, podeu veure la nina (la veritat és que dóna una miqueta de por...jajajajajajajaja) però m'encanta, fins i tot, adjunten la seva roba...oooohhhh, de mica en mica, aniré compartint aquells petits tresors, que amaga aquest llibre.

Cosetes llanes

2010-02-08T03:40:00.001-08:00

He decidit començar amb aquest article una sèrie d'entrades on aniré compartint aquells petits tresors, que la gent ha fet amb llana i que de milions de formes diferents arriben a les meves mans, per tal, de formar part de la petita col·lecció "Cosetes llanes" que de mica en mica vaig fent.

En aquesta foto podeu veure una ranita feta amb llana de color blau, m'encanta, la vaig trobar entre les cosetes, que la meva amiga Elena, em va donar per la meva nena Lucía, que aviat naixerà. No se qui ho va fer però des d'aquí li vull donar les gràcies, és la meva forma de fer un petit homenatge al seu art.

En aquest moments estic treballant en dos noves creaciones, per una banda, un vestit de cotó per la nostra nena Lucía, per aquest estiu, i, per un altre banda, en una nina, que si tot va bé serà la "Pepa", la nina que acompanya a Lucia, la protagonista del conte "El senyor de la son" de Marta Rodríguez i Noemí Villamuza, que ens va regalar la Muntsa, el Jordi i el Gael.

Alhora us volia convidar a visitar un blog, que vaig trobar fa uns dies, la seva creadora fa unes nines amb llana meravelloses: http://pintacabezones.blogspot.com/

Un altre de les meves passions és la lectura, en aquests moments estic llegint: Sutra del río de Gita Mehta (de la editorial: Anagrama).

Un dissabte ple de petits plaers

2010-02-02T03:27:00.001-08:00

El dissabte de la setmana passada vaig quedar amb la Muntsa i l'Adela, companyes de la facultat (d'educació especial) per esmorzar, vam anar al "Buenas Migas", on tot està molt i molt bo, us adjunto la seva pàgina web, on podeu veure quins petits plaers culinaris podeu tastar...uuuummmm: http://www.buenasmigas.com/buenasmigas.html

La Muntsa ens va regalar el conte, que podeu veure a la foto: El senyor de la son de Marta Rodríguez i Noemí Villamuza. La protagonista, que podeu veure a la portada, és diu Lucía (com la nostra nena) i en les seves aventures l'acompanya la seva nina Pepa i la seva mare. Des d'aquí et volem donar les gràcies Muntsa, també al Jordi i al Gael, moltiiiiiiiiiiisimes gràcies per aquest regal, va ser tota una sorpresa meravellosa. Estem molt agraïdes de que formeu part de la nostra vida...siiiiiiiiiiiiii

Ara ens toca a nosaltres construir la Pepa, així quan el seu pare i jo l'expliquem el conte, ho podrem acompanyar amb la nina Pepa, que farem de tela, ens hem de posar manos a la obra.

Així mateix, la Muntsa ens va regalar un porta-cámera de fotos de ganxet, que també podeu veure a la foto, és molt guai, amb el nom de la nostra nena i un cor en relleu, fet tot amb ganxet, ens agrada moltiiiiiiiiisim, gràcies bonica, ets un solet, una artista, tenim molta sort de tenir-te a prop!!!

Vaig aprofitar que estava a les rambles per anar a "All you knit is love", la meva botiga de llanes preferida, és un lloc que et convida a gaudir dels colors, les textures...de la llana en tota la seva variabilitat. Després de remenar i remenar amb molt de gust, vaig comprar:

- dos cabdells "Cotonet", un de color vermell i un altre blau (llana sintètica, feta a Espanya). Amb el blau estic fent un coixí, està en procés, és un color molt viu per aquest dies grisos i freds d'aquest hivern,

- un cabdell de llana de diferents tonalitats de verd, tenyit a mà,

- i, un cabdell també de color verd de cànem, és la primera vegada que compro aquest material, la veritat és que la seva textura em va sorprendre, encara no se que faré amb ell, ens donarem temps, li anirem descobrint de mica en mica, amb plaer...

Le petit chat noir

2010-01-28T11:56:00.000-08:00

Volem compartir amb vosaltres aquest gat fet amb llana de color negre, que vam acabar fa unes setmanetes. A la part dretra del blog, a l'apartat "Inspiració bloggera" trobareu un patró, que jo he adaptat lliurement.

Portem uns dies amb moltes ganes de descansar i llegir. El llibre que ens acompanya és La Revolución de las madres: el desafío de nutrir a nuestros hijos de Laura Gutman.

Se'm fa una miqueta difícil teixir aquest dies, la veritat és que no se el perquè de tot plegat, estic treballant en un vestit per la nostra nena amb llana de cotó de color verd i lila, que vaig comprar l'estiu passat a All you knit is love. Volem compartir amb vosaltres aquest gat fet amb llana de color negre, que vam fer fa unes setmanetes.

Estem en la setmana 36 del nostre embaràs, ens apropem de mica en mica a la part final d'aquesta meravellosa experiència, per tal, de poder entrar en una nova etapa, que com aquesta ens ensenyaràt moltiiiiiiiisimes coses, hi ha una abans i haurà un desprès d'aquesta experiència en la nostra vida. Mentre estic escrivint aquestes lletres, la noto com es mou dintre de la meva panxeta, és al·lucinant la sensació, no es pot descriure amb paraules, s'ha de viure.

Mama-teta: un regal per tota la vida

2010-01-24T09:48:00.000-08:00

Aquest va ser el regal que li vam fer a una persona molt especial, que es diu María José, aquestes festes. Ha estat una forma d'agrair-li tot allò que fa per les dones, en general, i per nosaltres, en particular, moltes gràcies buuuuuuuuuuuuniiiiiiiicaaaaaaaaaa, saps que t'estimem i que donem les gràcies per haver-nos trobat!!!

En el moment que estic vivint, el meu primer embaràs, trobar-me una persona respectuosa amb aquesta vivència, un respecte que neix des de l'experiència, des de l'amor...ha estat un meravellós regal per la meva petita-gran familia, que de mica en mica, va creixent.

Us recomano moltiiiiiiiisim el seu blog sobre lactància materna, és genial, fa un gran treball: http://santfeliu-lactancia-materna.blogspot.com/

També trobareu moltiiiiiiiiiisima informació al llibre de Carlos Gonzalez: Lactància Materna: un regal per tota la vida. Un llibre molt i molt recomanable.

Així mateix, doneu-li una ullada a la pàgina web de MARES-DOULES, un altre petit plaer: http://www.maresdoules.cat/

Una mantenta per la nostra nena

2010-01-18T01:56:00.000-08:00

Avui fa un dia una miqueta gris, per posar una miqueta de color, vull compartir la manteta que he fet per la nostra nena Lucia, que naixerà dintre d'unes semanetes. És la manta que portarem amb nosaltres a la clínica.

L'he fet amb un ganxet de 3,5 amb llana d'ovella de lleó de dues tonalitats de color verd diferents (llana totalment natural), en canvi, la llana de color rosa i groga són llanes acríliques, que faig servir per fer els meus ninos (llana cotonet), he fet servir aquestes llanes, ja que quan vaig comprar les d'ovella, que tant m'agraden, no hi havia els colors que necessitava i en el meu estat no puc esperar massa, ja que mai se sap, quan la meva nena decidirà sortir, començar un nou camí.

Totes aquestes llanes les vaig comprar a "All you knit is love", la botiga de llanes que més m'agrada de Barcelona.

Avui a Barcelona fa un dia una miqueta gris, tinc molts projectes pedents, mentre teixeixo escolto el treball musical de Rosa Zaragoza: Nacer, Renacer. Néixer, Renéixer. Una música que recomano a tothom moltíssim i en especial a les dones/parelles embarassades, les seves lletres t'acompanyen d'una forma molt i molt especial.

http://www.rosazaragoza.org/

En aquest enllaç trobareu més informació sobre aquesta cantautora tan especial.

Moltes felicitats Lali

2010-01-13T13:28:00.001-08:00

Avui és l'aniversari de la meva germana Laura, entre els regalets que li hem fet, moltes cosetes per gaudir del plaer de les manualitats, havia aquesta bossa, que em va demanar fa molt i molt de temps, per tal, de portar-la a la feina.Treballa a una escola, és monitora de menjador de la clase dels "Pingüins". Per això, hem posat un pingüí, que ella va fer de feltre i que hem enganxat amb un click, ja que pot ser que el proper curs la classe canviï d'animal...jajajajajajajajaja

Vaig fer la bossa amb llana de color blanc i agulla de ganxet de 3,5. Després vaig cosir el seu nom i la resta de línies de diferents colors, per tal, de donar-li una miqueta de vida, d'alegria (com m'agrada barrejar colors...).

Espero i desitjo que la gaudeixis tant com jo mentre la teixia. Per molts anys buunicaa!!!

Com va començar tot

2010-01-11T14:00:00.000-08:00

i per on camina ara!!!

Aquest blog va començar amb un altre nom però després de que les creaciones que feia anaven formant una gran família, més enllà de mi mateixa, vaig decidir buscar un nom pel projecte, que cada vegada creixia més i més, amb més idees, més llanes, més colors, més ninos...

El nom del blog fa referència a una nana, que m'agrada moltiiiiiiiiiisim. Una nana t'ajuda a caminar de puntetes fins a trobar la son, que et portarà a un món màgic i especial més enllà del mirall.

Quan agafo l'agulla de ganxet i la llana, materials que més vegades faig servir, m'ajuden no a trobar la son però si a entrar en un estat de meditació; faig ioga des de fa molts temps i a casa mai trobo el temps de fer-ho, ni tampoc de meditar, així que despertar en mi aquestes ganes de crear amb les meves mans, ha estatun regal, ja que he trobat la meditació que millor s'adapta a les estones, que cada dia em dedico, estonetes que em serveixen per posar ordre i alhora distància a tot allò que ha passat durant el dia, la setmana, a casa, a la feina, dintre del meu cap...Descobrir la llana i totes les seves possibilitats ha estat i continua sent la meva millor teràpia.

M'agrada treballar en silenci, posant tota la meva consciència en allò que estic fent, cada punt que faig és com la lletra d'un mantra, que m'ajuda a meditar, a trobar-me a mi mateixa. Aquest matí he anat a comprar el llibre, que podeu veure a la primera foto, des que el vaig veure un dia remena que remenaràs per internet, tenia moltes ganes de llegir-lo, té molt bona pinta, per això, ho he acompanyat d'un pot de mermelada boniiiiiiiiiiiiiiisima, que em va fer la meva germana Ana, moltes gràcies buunicaa i d'un pà, que he fet aquesta matí. Aquesta segona vegada, que ho he fet, he posat menys aigua, més farina i llevat i he augmentat el temps de cocció, que ha passat doncs, que tampoc ha pujat...nooooo...i que li han sortit unes esquerdes en la part superior, com podeu veure a les fotos.

De mica en mica, em vaig enamorat de la cuina (les fotos que acompanyen aquesta reflexió s'han fet a la meva cuina), d'estar a casa, per aixó, crec que amb el nou any aquest blog, que va crèixer per tal de compartir les meves creacions artesanes, dóna un pas més enllà, ampliant les seves formes de crear amb les mans. El nom continua igual, encara que de tant en tant publiqui altres creaciones, que no hagi fet amb llana, ja que com he dit abans, l'agulla i la llana són per mi més que una creació determinada final sinó una forma de viure, d'entendre tot allò que m'envolta, és la meva meditació, el meu espai de creixement personal, la meva teràpia.

El llibre que surt a la foto és "La mecànica del cor" de Mathias Malzieu, és un conte per a nens i nenes grans, amb una estètica molt semblant a la de Tim Burton.

Un petit-gran descobriment

2010-01-08T03:32:00.000-08:00

Ja fa un temps, molt temps, que vaig veure (ara no recordo a on...) una petita eina de treball com la que podeu veure a la foto. Vaig investigar per internet i després de remenar i remenar vaig trobar que era un "compte-tornades", és a dir, una petita-gran eina de treball que t'ajuda a tenir present les voltes, que has anat fent a la teva labor mentre treballaves en ella.

Una vegada vaig descobrir qué era, quedava saber on ho podia comprar, ho vaig trobar a la meva botiga de llanes preferida: All you knit is love, a un preu molt més que recomanable. Estic molt contenta, m'ajuda moltiiiiiiiiiiiisim, ha estat un petit-gran descobriment, que m'acompanya sempre.

Fins ara no havia trobat el moment de pujar una foto seva al blog i així fer-li un petit homenatge, doncs ja està fet, era una cosa que tenia pendent des de fa un temps, un llarg temps...

Una bossa, un personatge de cómic: Lenore

2010-01-01T08:12:00.000-08:00

Comencem l'any 2010 amb molta il·lusió, amb moltes ganes de continuar endavant amb aquest projecte artesà de ganxet i moltes més coses fetes a mà amb molt d'amor.

Que millor manera de començar, que compartim una bossa, que hem fet, per una personeta molt important per nosaltres, la meva neboda Tàbata.
Ahir a la nit li vam regalar aquesta bossa:

Com podeu veure a la foto vam dibuixar a la Lenore sobre una bossa de tela, que vam comprar a la botiga "Servei Estació". Lenore és un personatge de ficció creat per Roman Dirge. Ens agraden molt els seus cómics, els quals us recomanem moltiiiiiiiiisim. En Google i en aquest enllaç de la Wikipedia trobareu molta més informació sobre aquest fantàstic personatge de cómic: http://es.wikipedia.org/wiki/Lenore

Una vegada la vam dibuixar a la bossa amb llapis, vam repassar el dibuix amb fil de color negre, per acabar pintant amb rotuladors especials per a tela. Els rotuladors els vam comprar a l'Abacus.

Aquest és un projecte que no presenta gairé dificultats per portar-lo a terme, des d'aquí us animo a que feu el vostre amb un dibuix propi o d'algun il·lustrador o il·ustrador que us agradi, com a nosaltres ens agrada aquesta hermosa nena morta. Alhora amb aquest projecte volia fer un petit homenatge al meravellós món de la il·lustració infantil, un món ple de creativitat, il·lusió, amor, dibuixos fantàstics, que ens permeten anar més enllà de les paraules que llegim.

Tàbata desitgem que gaudeixis tan d'aquesta bossa, com hem fet nosaltres creant-la per a tu amb tot el nostre carinyuuuu, moltes gràcies per tot bonica, has estat la nostra inspiració.

Amor, carinyuuu i molt petonets...

2009-12-29T13:02:00.000-08:00

per a totes les persones que estimem i ens estimen, que ens acompanyan de milions de formes diferents en aquests moments de la nostra vida tan especial.

Gairebé en aquests moments estem al final d'un camí, el camí que hem viscut de forma molt conscient de l'embaràs, així que acabem l'any tancant una etapa, fonamental en la nostra vida, per obrir amb el nou any, un altre etapa, la vida amb la nostra nena Lucía.

Amb aquest cor de ganxet, que hem fet amb llana de color vermell (és el primer cor de ganxet que hem fet...) volem acabar aquest any 2009, un any ple de moments, que ens acompanyaran durant tota la vida, ja que estar embarassada ha suposat un canvi de mirada en la meva vida, un abans i també un desprès.

Al cor per darrera l'hem posat un click per poder posar-lo als jerseis, a l'abric...feia molt de temps, que volia fer un cor, com aquest, però res de res, fins ara, tot té el seu moment, el seu temps, el seu ritme, el seu color.

PD: Veient ara la foto, m'adono que les he de millorar...jajajajajajajaja...ja tinc objectiu a desenvolupar durant el proper any, una nova oportunitat de continuar creixent, gaudint amb molt d'amor d'allò que faig en cada moment.

Gràcies 2009 per cada moment de consciència plenament viscut!!!

Continuem amb el pessebre...

2009-12-27T04:13:00.000-08:00

Abans del dia de Nadal, no em va donar temps a acabar el portal, així que com podeu veure a la foto, que vaig publicar fa uns dies, tenia a Josep, Maria i al nen Jesús sense casa. Aquests dies de festa, ha estones petites he aprofitat per acabar el portal, que està fet de llana de color marró, tot a ganxet. M'agrada molt com ha quedar, és la primera casa, que construeixo, estic molt contenta del resultat.
Les fotos les he fet amb la càmera de fotos, que m'ha portat el Pare Noel...siiiiiii...estic molt contenta, molt feliç; feia temps que volia una per poder fer milions de fotos a les meves creacions.

Bon Nadal

2009-12-23T00:55:00.001-08:00

Us desitgem un Bon Nadal i un pròsper any nou 2010. Aquest 2009 ha estat un any molt i molt ple a nivell personal, creatiu, professional. Ha estat un any de creixement, d'aprendre, de sentir, de meditar, de silencis, de paraules, de persones meravelloses.

Des d'aquest blog volem donar les gràcies a totes aquelles persones, que d'una forma o d'un altre, ens heu acompanyat, moltísiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimes gràcies, de tot cor, amb tot el nostre carinyuuuuu!!!

Jo mateixa...

2009-12-21T12:57:00.001-08:00

Aquest cap de setmana de fred, he aprofitat per dibuixar una miqueta. M'he dibuixat amb mi mateixa i ho he pintat amb els colors típics d'aquestes festes nadalenques. La veritat és que no dibuixo molt, m'agrada però no trobo mai el moment, a més sempre tinc la sensació de que no ho faig bé.

Sóc molt més d'agafar la llana i el ganxet i improvisar directament, sense fer esquemes, ni patrons...amb la qual cosa, he de fer i desfer un projecte moltiiiiiiiiiiiiisimes vegades.

Ara estic treballant en la construcció de l'estable del pessebre. Fa pocs dies vaig penjar la foto, on podeu veure a la Verge María i al nen Jesús. A veure si trobo un moment i pujo la foto de la família sencera, ja que falta el Josep, que encara no estava fet, quan vaig fer la foto i la vaig pujar al bloc.

A més a més, de l'estable també he estat treballant en la primera manteta per la nostra nena Lucía, manteta que he fet a dues tonalitats de verd (llana d'ovella de lleó, una llana que m'agrada molt i que compro a "All you knit is love", personalment, és la millor botiga de llanes de Barcelona...el tracte és super respectuós, acollidor, càlid...un petit plaer). Hem queda pendent escriure el seu nom en un dels costats de la manteta. He de concretar si farè una lletra de cada color o totes del mateix color.

Aquesta tarda, a més a més, de fer la foto a la família sencera del pessebre, he aprofitat per fer també a dos regalets, molt especials, que he fet per dues persones, molt importants a la meva vida per diferents motius. D'aquests regalets, queda pendent, com els embolicaré.

Un video que m'agrada moltiiiiiiiiiiisim

2009-12-19T02:24:00.000-08:00

Un petit pessebre de ganxet

2009-12-14T09:49:00.000-08:00

Aprofitant aquests dies de fred, d'embaràs, de baixa a la feina...per fer un pessebre de ganxet. En aquesta foto podeu veure a la Verge Maria amb el nen Jesús, estem treballant en el Josep i en l'estable, que els hi dóna refugi durant l'hivern.

La idea per fer aquest pessebre la vaig trobar al següent blog: http://proyectospasoapaso.blogspot.com/2008/11/pesebre.html des d'aqui vull donar les gràcies a les seves creadores. Moltes gràcies per compartir la vostra meravellosa feina.

El nostre arbre de Nadal...petitó però molt calentó

2009-12-10T00:54:00.000-08:00

Fa uns dies passejant per internet vaig trobar al bloc "Crear con hilos" el patró per portar a terme aquest arbre de Nadal de ganxet. Moltes gràcies Bigú per compartir el patró d'aquest arbre nadalenc.

El patró original feia servir llana de color verd i vermella, jo li he afegit la llana de color blanc com si fos neu i el tronc amb color marró. L'estel és de feltre, la vaig comprar a la botiga "La casa del feltre", que hi ha al barri del Borne de Barcelona.

Un monstre de llana pels dies de fred

2009-12-09T06:37:00.000-08:00

Fa uns dies vaig anar amb la Muntsa a fer un taller de nines de drap a L'Ombeliqo, des d'aquí li vull agrair la seva companyia, moltes gràcies Muntsa, ets un solete!!!

Muntsa ens va explicar que el seu nen, el Gael, li havia demanat que li fes un monstre. Així que després d'uns dies, em vaig enrecordar de la conversa que havíem tingut, així que em vaig posar a fer un monstre, sense patró ni res (improvisant...), jugant amb la llana i aquí teniu el resultat: un petit-gran monstre de color verd.

Materials:

- Agulla de ganxet de 3,5, llana natural d'ovella de color verd de Lleó (comprada a All you knit is love...és una llana que m'apassiona, es fantàstic per treballar, fins i tot fa olor d'ovella...jijijijijiji) i feltre de colors: negre, blanc i taronja.

Patró:
- Cos: 20 punts i 55 passades.
- Mans: 5 punts i 15 passades.
- Peus: 10 punts i 4 passades.

És un monstre molt fàcil de fer, us animo que ho feu amb els vostres fills, amb la vostra parella, una tarda de xocolata, amigues i ganxet...jajajajajajajaja. Si teniu qualsevol dubte, serà un plaer ajudar-vos, em deixo un comentari i entre les dues trobarem la solució.

El punt que s'ha fet servir és punt baix, tota l'estona; el cos és un quadrat a l'inici, després podeu o deixar-lo així o anar reduint punts per acabar en forma de punta, com he fet jo (dues opcions, dues possibilitats, dos ninos diferents...).

Un petit coixí per les meves agulles

2009-12-02T08:26:00.000-08:00

Fa un temps (ara no recordo quan...) vaig començar a fer una plaid per la meva germana Esther. L'idea va sorgir arrel de la publicació d'una col·leció, que si no recordo malament es deia: Trictot Fàcil. Així que amb la llana, que donaven amb cada publicació, vaig començar a fer quadradets de diferents colors i de la mateixa mida. Però com passa amb totes aquestes col·lecions, es comencen però mai s'acaben...jajajajajajaja. Quan vaig començar a fer el curs de Patchwork, em vaig adonar que necessitava un coixí per les agulles, primer vaig intentar fer un amb tela seguint un tutorial, que vaig trobar a internet però vaig saber portar-ho a terme...snif, snif. Així que decidida a trobar una solució alternativa, és a dir, no comprar sinó reutilitzar alguna coseta; vaig posar-me a buscar per l'estudi, on vaig trobar aquest quadradet de color blau, on havia fet un gat de color negre mitjançant un patró de punt de creu. Ho vaig cosir, donant-li forma quadrada i li vaig enganxar dos ulls per donar-li una miqueta de personalitat, a aquest coixí d'agulles...jajajajajajajaEn aquesta foto ho podeu veure com ha quedat per darrera, acompanyat per les agulles de cap de flor, part important en aquest petit projecte.

Veient aquesta foto m'adono que he de millorar les meves fotografies...jajajajajajaja

La meva Kokeshi

2009-11-27T09:30:00.001-08:00

buscant inspiració per internet, vaig trobar el meravellós món de les nines i els ninos japonesos anomenats Kokeshi, us recomano moltiiiiiiiiiiiiisim que busqueu al google (opció imatges) informació. Els originals són de fusta, jo he fet el meu de ganxet, com podeu veure a la foto, és la meva aportació al fantàstic món d'aquestes joguines de fusta.Per fer aquesta kokeshi m'he inspirat en la que vaig trobar al blog "Crear con hilos" des d'aquí li vull agrair a la Bigú les seves explicacions i fotos, la seva ajuda ha estat fonamental, moltes gràcies. A la part dreta d'aquest blog, dintre de l'apartat "inspiració bloggera" trobareu l'enllaç que us portarà al blog de la Bigú, clickeu a "Kokeshi (amigurumi)".

El vestit i les mànigues ho faig fer sense patró, és a dir, partint de l'idea-base que trobem al blog de la Bigú, anava improvisant. Si que vaig fer i anotar, com podeu veure a continuació, el patró de les dues cues (les quals vaig cosir al cap amb la llana del mateix color, en aquest cas llana cotonet de color negre) i la base-peus de la kokeshi.

El patró que vaig fer servir per fer les dues cues és:

1. 6 punts (fer un anell màgic)

2. 12 punts (fer en cada punt, 2 punts/augmentar)

3. 18 punts (1 punt i 1 augment)

4 i 5. 18 punts

I per fer la base/peus amb llana "contonet" de color negre (com la que podeu veure a la foto): 1) 6 punts (fer un anell màgic); 2) 12 punts (fer en cada punt, 2 punts/augmentar); 3) 18 punts (1 punt i 1 augment); 4) 24 punts (2 punts i 1 augment); 5) 30 punts (3 punts i 1 augment); i, 6. 30 punts.

Eines i teles de Patchwork

2009-11-22T07:48:00.001-08:00

En aquesta foto volia compartir amb vosaltres dues de les eines, entre d'altres, que es va recomanar comprar la mestra de Patchowrk. Per una banda, tenim el descosidor, molt important quan comences a aprendre a cosir i les agulles de cap, aquestes amb cap de flors de colors. Les dues coses, les vaig comprar a la botiga Fil d'Or, que hi ha la carrer Gran de Sant Andreu de Barcelona.ens van acompanyar, cadascú amb la seva forma d'entendre i acompanyar a l'alumn@, que es troba dintre del seu procés d'aprenentatge. Ahir dissabte, 21 de novembre, va ser un dia molt especial, pel matí vam anar d'excursió al Montseny amb la famili i per la tarda vaig assistir al taller de nines de drap, que es va fer a L'Ombeliqo, amb la Muntsa, des d'aquí et volia donar les gràcies per acompanyar-me, va passar una estoneta meravellosa. També volia donar les gràcies a la Marta, a la seva germana Laia i als dos mestres, que ens van acompanyar en el procés de creació de la nina de drap.

En aquesta foto podeu veure les dues teles que vaig comprar a la mateixa botiga, que les eines, que necessito per la classe de Patchwork. Com podeu veure són amb les que he fet el primer exercici, és a dir, amb les que he construit amb tela, el patró que vam fer a classe.

Primer exercici de Patchwork

2009-11-20T08:09:00.001-08:00

Aquest dimarts vaig començar les classes de Patchwork a L'Ombeliqo (un lloc molt especial, on també faig ioga per embarassades).

Aprendre a cosir era una assignatura pendent, des de fa temps, però mai havia trobat al moment, ara que estic de baixa i alhora gaudint del meu embaràs ha estat un bon moment per intentar-ho.

En aquesta foto podeu veure el primer exercici que vaig fer: en paper mil·limetrat vam dibuixar un quadrat de 18x18cm, que alhora és va dividir en 9 quadradets de 6x6cm, aquest exercici/tècnica és diu Nine, com podeu veure hi ha 5 de color verd i 4 de color groc (els colors són arbitraris).

Desprès vam fer un quadrat de 6x6cm amb un marge de 0,5 al paper mil·limetrat, amb el marge quedava un quadrat dintre d'un altre; quadrat que vam calcar amb plàstic. Una vegada retallat, hem foradat els quatre cantons del quadrat de 6x6cm, no del marge. I, a continuació, l'hem fet servir per calcar el quadrat a les teles.

Així és com ha quedat el patró, que primer vam fer al paper mil·limetrat, encara queda cosir, solament hem retallat els quadradets. Com podeu veure en aquesta foto hem combinat el verd i el vermell amb estrelletes.

Us recomano que si teniu temps us apunteu a aquesta activitat, que es fa els dimarts de 18:30h a 20h a L'Ombeliqo, tota una trobada intergeneracional, molt i molt recomanable, ja que ens dóna la possibilitat d'aprendre acompanyades de dones de diferents generacions, que millor regal, que compartir la saviesa femenina entre teles, agulles i molt i molt de carinyuuuu.

La màquina de cosir

2009-11-20T03:42:00.000-08:00

que va fer possible cosir la bosseta que acompanyava la "Mantenta del Max". Des d'aqui volem donar les gràcies a la Maria Jose i a l'Anita pel préstec, moltiiiiiiiiiiiisimes gràcies boniques.

Ara estem en procés de comprar una, de mica en mica, aquest projecte va creixent.

Un núvol feliç

2009-11-16T12:40:00.000-08:00

per un dia molt feliiiiiiiiiiiiiiç, avui hem anat a fer l'ECO-4D, ha estat una experiència al·lucinant, un dia per viure, un dia per compartir, un dia per gaudir d'imatges plenes de sentiments i de tendresa. Com aquest núvol, que encara que el relacionem amb dies on no podem gaudir del Sol, ens possa al nostre abast l'oportunitat de gaudir de nous colors, de nous paisatges...En definitiva, de veure la nostra vida des de un altre angle, potser més gris però no per això menys important. Per tal, de recordar aquest dia tan important per nosaltres, volia compartir amb tots i totes les persones que ens estimen i que estimem, aquest petit núvol de feltre blanc, que vaig fer fa unes setmanes.

Amb la creació d'aquests núvols va ser la primera vegada, que vaig utilitzar, per una banda, feltre per fer una creació sencera, ja que abans havia fet uns petits peixets, que portaven feltre i tela (combinació de teixits) i, per un altre, uns broches darrera de les creacions i així poder-les portar a la samarreta, a la motxilla...

En aquesta segona foto podeu veure el núvol per darrera, on és veu el broche i la nostra etiqueta.

Una manteta pel Max

2009-11-08T06:25:00.000-08:00

He estat tot el cap de setmana amb grip a casa (i continuo...), ahir a la nit tenia molta febre, Ángel ens va ciudar amb molt de carinyu a la Lucia i a mi. El dimarts d'aquest setmana em va donar la baixa a la feina per prevenció de la Grip A, ja que a l'escola hem tingut alguns casos, així que aixó em permetrà viure aquest refredat amb consciència, de forma natural, tenint molta cura de tot el procés que comporta.Aquesta bossa de color groc amb una balena de feltre porta a dintre una mantenta feta amb llana 100% d'ovella de color blanc, que vaig comprar a la millor botiga de llanes: All you knit is love (us la recomano moltiiiiiiiiiiiiiiisim el tracte i l'asessorament és excel·lent, familiar, acollidor...a l'apartat de pàgines webs i de blogs trobareu el seus, doneu-li un cop d'ull).Aquesta manteta és per un nen, que està a punt de nèixer i que es diu Max, la seva mama és l'Elena, una gran amiga, que des d'aquí dono les gràcies a l'univers, a l'energia positiva, a la llum que guia els nostres camins per haver-nos trobat, per compartir xerrades, classes d'ioga i, sobretot, molt d'amor i molt de respecte, gràcies bonica, ets un sol, solet. En la foto d'abans podeu veure la manteta doblegada, en cada camtó he bordat el seu nom i un estel. I comp podeu veure en aquesta foto, per la part de darrera hem posat una tela.

En la creació d'aquesta mantenta, projecte que va començar a gestar-se quan Elena em va dir que estava embarassada han participat quatre generacions de dones de la meva família: la meva àvia, la meva mare, la meva germana Ana, jo i la meva nena Lucía, cadascuna ha aportat la seva forma de cosir, la seva forma d'entendre la vida, la seva creativitat, des d'aquí moltes gràcies a totes, de tot cor, gràcies, sense la vostra ajuda aquest projecte no hauria estat possible!!!

New Look: el meu primer osset

2009-11-04T01:37:00.001-08:00

Amb aquest osset va començar tot, fa un temps vaig penjar el bloc les seves primeres fotos, ara torna amb un petit canvi de look, un barret blau amb una trena de color groc. Com ho podeu veure es troba entre llanes de diferents colors...en su salsa!!!

Aquest nino va iniciar el projecte artesanal, que compartim mitjançant aquest blog, un projecte ple de somnis, creativitat, il·lusions; un projecte que ve de lluny, de quan era petitona i volia ser dissenyadora. La vida em va portar per altres camins, ara en aquest moment tan feliç de la meva vida, quan dintre de poquet...poquet seré mare, he tornat a connectar amb aquella part de mi, que vivia en un raconet, esperant el millor moment per tornar. I ara ha tornat, està aquí, donant els seus primers passos. Gràcies!!!

Castanyada-Halloween 2009

2009-11-01T08:45:00.001-08:00

Ahir dissabte vam fer una festa a casa: la "Castanyada-Halloween".

La meva neboda Gina es va voler disfressar de vampira i la vaig ajudar "feltreando" el vestit que portava, amb ratapinyades i aranyes, que va dibuixar Esther. Així que aquesta és la meva aportació costurera-costurera per aquest cap de setmana tan i tan especial amb "Saló del Manga" inclòs. En aquesta foto estic embarassada de sis mesos, és la primera castanyada-halloween de Lucía, dintre de la meva panxeta, aixó si...jajajajajajajajaja.

Gràcies a tots i totes per venir a la festa, per compartir aquest dia amb nosaltres.

El meu estudi

2009-10-29T00:44:00.000-07:00

Crec que és molt important tenir un entorn on es pugui crear en les millors condicions, una habitació pròpia com deia Virgina Woolf on tenir el material que necessites, en aquest cas: llana, feltre, agulles, tisores, tela, fil...tota una petita sèrie de cosetes, que hem permeten portar a terme els meus petits-grans projectes.

M'agradaria molt compartir vosaltres aquesta foto on podeu veure un raconet de l'estudi, que vaig començant a crear aquest estiu a una de les dues terrasses, que tenim a casa, que està coberta, encara que conserva la llum natural mitjançant uns gran ventanals sense persianes.

Tenyir llana amb ceba

2009-10-27T15:34:00.001-07:00

Fa uns dies vaig publicar una entrada al bloc, per tal, de compartir amb tothom un document on explicava com es pot tenyir la llana. En aquesta entrada m'agradaria compartir informació de com es pot fer amb ceba. Per les persones que estiguin interessades és un petit-gran pas en l'apassionat i respectuós món dels tints naturals amb les creacions que ho fan servir, amb el medi ambient, amb les persones que gaudint amb allò que ens dóna la mare naturalesa, per tal, de crear, donar forma als nostres sentiment, les nostres idees, els nostres somnis, les nostres il·lusions, esperançes...

Us recomano que si voleu tenyir amb ceba necessitareu menjar moltiiiiiiiiiiiiiiisimes cebes...jajajajajaja

tenyirambceba

Tinc un peixet a la panxa

2009-10-18T10:56:00.000-07:00

Aquesta setmana ha estat molt especial, ens han fet l'ECO de les 20 setmanes, era un pas important a tenir en compte i tot ha sortit molt i molt bé...siiiiiiiiiiii...és una nena i com ella em va comunicar en un somni, quan tota aquesta aventura començava, es dirà Lucía Ros Rodríguez. L'aigua del meu ventre m'ha portat a crear aquests peixos; l'imatge de la meva nena com un mamífer, com un peixet l'ha complementat...es nota que el meu cervell arcaic, primitiu, instintiu en aquests moments de la meva vida, es troba molt més presents, que bé, em fa feliç, és molt difícil desprendre'ns d'allò que hem aprés, que ens han ensenyat i solament sentir, escoltar-nos, expressar-nos...en aquest sentit i en molts altres la maternitat, ja des de que vam començar a caminar juntes ha suposat un abans i un després a la meva vida, un canvi, un canvi molt especial en molts sentits, gràcies Mare Naturalesa per aquest gran regal.

Estic molt contenta de que hagi arribar la Tardor, em sento molt més activa que amb la calor, la panxa va creixent de mica en mica, al igual que el projecte d' "Agulleta i Llana", aquesta setmana em van arribar les etiquetes, que vaig demanar a: http://www.identiquetas.es/es/ ha estat tot molt ràpid, uns quatre dies i el resultat ha estat genial...des d'aquí els faig arribar el meu agraïment.

Una bossa-funda per la Gina

2009-10-12T10:46:00.000-07:00

Aquesta setmana comença amb una dia de festa, així que hem aprofitat aquest cap de setmana per anar a Camprodon amb la nurieta, l'Esther i el Locky, la mami i la Lizzy i la famili Ros-Rodríguez al complet. Ha estat dos dies de contacte amb la naturalesa, caminant hem trobat bolets, diferents colors en el paisatge, que possa al nostre abast la tardor, fulles grans, petites, de color marró, grogues, algunes de les quals, les vaig recollir del terra i ara les tinc a casa, en aquests moments no se que faré amb elles, alguna cosa bonica, d'aixó estic segura, gràcies Tardor, gràcies Mare Naturalesa...

En aquestes fotos podeu veure una bossa-funda, que l'he fet a la Gina, la meva neboda, la millor dibuixant Manga del Món Mundial. Vaig aprofitar dos quadrets de ganxet, que havia fet la meva germana Nurieta, quan va decidir aprendre una miqueta de labors, alhora remeiava el fet que un dia fet cabdells amb llanes que tenia, vaig desfer un funda pel móvil que havia fet la Nurieta per la Gina...ooooohhhh...quin desastre.

Així que vaig agafar els quadradets i amb punt de creu vaig escriure el nom de la persona, que va rebre aquest regal, tan especial. Com podeu veure vaig cosir amb una agulla de llana les dues parts amb llana de color verd i amb la mateixa llana, vaig la tira, fent servir el punt de cadeneta. A les fotos podeu veure les dues cares d'aquesta bossa-funda pel móvil.

Aquesta serà una setmana especial, ens fan l'ECO de les 20 setmanes (ara estic de 21 setmanes...), la setmana passada no va poder ser, així que ens aquests moments tenim moltes més ganes de tornar a retrobar-nos visualment amb el nostre petit miracle, de mica en mica el nostre petit-gran somni compartit es fa fent realitat.

Demà començaré les meves classes de costura...siiiiiiiiiiiiiiiiiii...ja us explicaré com va tot, espero i desitjo que aquesta vegada sigui la bona, ja que el ritme que portem no em deixa parar-me ni un moment, ni per anar a classe. Aquestes classes són importants per mi, ja que formen part del meu projecte artesà "Agulleta i Llana". M'ajudaràn a millorar les meves habilitats per cosir amb l'agulla i aprendre amb la màquina de cosir, així podré demanar una pel meu aniversari feliç, que és dintre de pocs dies. He estat mirant per internet i quins preus tenent...uuuuuuu...crec que parlaré amb la profe, la Lidia, i després decidiré, m'ha agradat una "Singer Tradition 2259", que trobat a la pàgina web de Pixmania,

Alhora també estic molt contenta perquè per fi m'he decidit avui a demanar les meves primeres etiquetes, per poder posar-les en les cosetes que vaig fent...ja veure'm...quina iluuuuuu em fa tot plegat: el meu embaràs, la ECO, les classes de costura, la màquina de cosir, rebre les etiquetes...siiiiiiiiiiiiii...gràcies!!!

Feliç setmana de la Lactància Materna

2009-10-06T12:14:00.001-07:00

Aquest diumenge vam anar amb la familia al Parc de la Ciutadella a gaudir de la festa de la "Lactància Materna", que va organitzar l'associació "Alba" http://www.albalactanciamaterna.org/, va ser un veritable plaer per nosaltres, que era la primera vegada que anàvem, sobretot, en un moment tan especial com era la nostra setmana 19 de l'embaràs. Ara estem a la setmana 20 i una nova etapa comença, nous reptes, noves sensacions, ganes renovades de meditar, de trobar estonetes de silenci per compartir entre el meu peixet i jo...

Com també volia aportar el meu granet de sorra a aquesta setmana de lluita, de reivindicació, de sentiments...he donat forma a un altre manopla, aquesta de color blanc, com la llet i ara que me l'estic mirant, crec que li podria posar una boleta al cap i així se semblaria més a un pit de mare, a aquesta maravillosa part del nostre cos com a dones, que ens permet vincular-nos amb el nostre fill/a d'una forma única, irrepetible, meravellosa, tendre, especial...massa sovint oblidem la saviesa ancestral de la mare naturalesa...

Així mateix, si us bé de gust aprofundir en aquest tema, us recomano moltisiiiiiiiiiiiisim un llibre que és un petit-gran plaer llegir-lo: Un regalo para toda la vida. Guía de la lactancia materna del pediatra Carlos González.

Tenyir llana

2009-09-29T10:26:00.000-07:00

Si voleu tenyir llana a casa, a l'enllaç que trobareu a continuació, en l'enllaç, hi ha informació, que espero i desitjo que us pugui ajudar. Aquest document m'ho va donar Cornelia Blümli al curs "Tocant la fibra creativa", que vaig fer l'any passat a Rosa Sensat. Un curs, amb el que vaig gaduir moltiiiiiiiiiiiiisim, moltes gràcies Cornelia!!!

La llana que podeu veure en aquesta foto, la vam tenyir un dels dies del curs amb la Cornelia, està tenyida amb moltes i moltes pells de ceba, va ser al·lucinant i per sorpresa nostre la llana no agafa olor de ceba, coses de la naturalesa.

http://www.scribd.com/doc/20382733/Tenyir

La mà que acaricia és una mà que dóna vida

2009-09-27T04:10:00.000-07:00

Fa gairebé més de tres mesos que no he escrit; mesos que han estat els mesos d'estiu, els quals sempre és un temps per descansar, desconnectar, gaudir de la teva companyia i la de les persones que estimes; així mateix aquest estiu, ha estat especial, molt especial, màgic, estic embarassada, en aquests moments de 4 mesos; els tres primers mesos, els quals he pogut gaudir plenament, ja que ha coincidit amb les meves vacances d'estiu, ha estat tota una experiència, canvia tant la teva vida, que hi ha un abans i un desprès, cada dia és un dia que et trobes acompanyada, que ets dues personetes alhora...és difícil, molt difícil, posar paraules a l'experiència que ens aquests moments acompanya el meu camí de vida, d'aprenentatge, de creixement...s'ha de viure per poder entendre'l. De tot aquest temps de vacances, d'aquesta experiència, de la qual continuo gaudint...siiiiiiiiiiiiii...s'han gestat molts projectes, que de mica en mica, aniré compartint amb totes les persones que estimo, persones que en un moment o en un altre han format part de la meva vida.
Un d'aquests projectes és aquesta manopla, que podeu veure a les fotos, feta amb llana de color verd, amb els ulls, les lletres i l'estel de llana groga, la boca de color rosa i celles de llana blava. L'idea va sortir de la meva necessitat d'acariciar-me la panxa, de gaudir del tacte com una forma de comunicació entre el meu nadó i jo, la seva mama. És una manopla perquè li pots ficar la mà per sota i alhora vaig pensar que també podria fer-la servir com a titella. És diu Vida perquè em trobo plena vida en gairebé tots els sentits que pot tenir aquest paraula: pel meu embaràs, per la meva creativitat, per les meves ganes de viure, per les meves ganes de coninuar aprenent cada dia, de continuar creixent, de compartir amb la meva parella, en particular, i amb totes les perones que estimo, que envolten els meus dies, de forma general.

Gràcies a tots i a totes!!!

La papallona vola, que vola...

2009-06-15T06:33:00.000-07:00

desprès d'estar molts dies sense càmera (oooohhh..), fa uns dies vaig poder fer aquestes fotos a la meva "Papallona vola, que vola..." La veritat és que no estic molt contenta amb el resultat final, crec que la combinació dels colors no ha estat la més bona...no se...me l'estimo perquè l'he donat forma amb molt de carinyuuuu i molt d'amor, recordat alhora que veig el resultat, que són dues coses diferents allò que creguem amb la nostra imaginació i allò que donem vida amb les nostres mans.

la papallona vola, que vola...s'ha posat a descansar al meu test de "Trèboles", que me'ls va regalar la meravellosa i creativa mestra de religió de l'escola "Víctor Català", Lourdes Monfort, quan vaig asistir a la representació teatral que va fer amb els alumnes de cinquè del llibre "La Bona Sort", un petit miracle...

Un petit "ratolí-panxa blanca"...

2009-06-10T09:46:00.000-07:00

porto un temps (una miqueta llarg...jajajajaja) treballant amb una llana fantàstica d'ovella, en un regal per un persona molt especial, per això, no he penjat encara fotos, quan li doni les penjaré perquè ho pugueu veure...

així que un cop he acabat m'he posat a donar-li forma a aquest petit "Ratolí-panxa blanca", que feia molt i molts dies, que donava voltes pel meu cap...

en aquestes fotografies el podeu veure envoltat de l'oloreta de la menta...ooohhhh

Fotos del concurs que vam fer...

2009-06-10T09:29:00.000-07:00

feia molts dies que volia penjar aquestes fotos; són les que vam fer el dia del concurs del senyor "Pop"...

Aqui podeu veure els paperets, dintre de la bosseta que vaig fer per portar les llanes i els ganxets amb els que estic treballant (sempre la porto amb mi...)...

La mà inocent, inocent va ser la Gina (la millor dibuxant de Manga del món i la meva estimada neboda...ooohhh)...

Noves formes de teixir...

2009-05-28T09:05:00.000-07:00

la nostra vida, d'enriquir-la, de donar-li moments de molta qualitat. Per això, vull compartir amb totes les persones que estimo dos blogs, que m'han arribat per diferents llocs i que m'acompanyaran en aquests moments tan vitals de la meva vida:

http://santfeliu-lactancia-materna.blogspot.com/

http://blog.lombeliqo.es/

Donant a conèixer projectes com aquests, és la meva forma de donar les gràcies a persones que fan possibles altres realitats.

Una ovella, dues ovelles...llana

2009-05-17T11:48:00.000-07:00

fa molts i molts dies que anant d'aqui cap allà, em vaig adonant com la necessitat de teixir i teixir va creixent en mi de mica en mica alhora que de forma constant; és una veritable plaer com aquesta art mil·lenària que de forma gairebé casual va trucar a la porta de la meva vida, una tarda en una biblioteca pública...

Estic treballant en un projecte molt especial, crec que una mica agosarat (ja veure'm com va tot...), que regalaré a una persona alhora especial i meravellosa com el projecte, com les ganes amb les que estic treballant i com la llana de ovella xisqueta, que estic utilitzant per portar-ho a terme, m'encanta la llana d'ovella, potser no es tant suau com altres llanes però té un to cálid, natural que et dóna la sensació de estar a prop d'una ovelleta.

La llana l'he anant comprant (crec que encara necessitarè un últim cabdell...) a "All you knit is love" (persones llanes) més que una botiga de llanes, convido a tothom que li faci una visita.

Moltes gràcies a la persona que ha fet aquesta foto, que he trobat a internet, m'encanta!!!

I la guanyadora és...

2009-05-01T14:27:00.000-07:00

Esther...siiiiiiiiiiiiiii...moltes gràcies a tothom per participar; cada comentari em feia arribar la vostra amistat, el vostre carinyuuuuuuuuuuuu, de tot cor, moltisiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimes gràcies.

Tot aixó m'ha donat forces per continuar descobrint de, mica en mica, redescobrint la creativitat que fluïx a través de les meves mans, quan entra en contacte amb les qualitats meravellosas d'un cabdell de llana, d'un ganxet...d'una oportunitat de crear alguna cosa, que em permet créixer amb ella, des d'un estat de felicitat, que impregna cada nino, cada manteta...cada oportunitat de crear un pont entre qui dona i qui rep...

Amb aquesta foto volia compartir un petit quadradet de llana de color blau, fet a ganxet, combinat amb un gatet fet amb llana de color negre, de punt de creu. Aquesta idea va nèixer, per tal, de donar forma a una plaid, de quadradets de diferents colors...una idea, un procés que encara continua obert.

Origami amb tovalloles...

2009-04-27T10:58:00.000-07:00

Aquest dissabte, va venir a casa la meva germana Lali a sopar, mentre esperàvem a estar tots, em va demanar una tovallola i mireu quina coseta més maca va crear: un conillet, on he posat les meves agulles.

Moltes gràcies guapa, ets una artista!!!

Nou enllaç - pàgina web

2009-04-22T05:55:00.000-07:00

Holaaaaaa...acabo d'afegir el primer enllaç a l'apartat de "Pàgines Web". Us recomano molt que li doneu un cop d'ull (o dos, o tres...) i que el compartiu amb totes aquelles persones, que creieu els pugui interessar.
En aquest enllaç trobareu totes aquelles maravelles que fa Brenda com, per exemple, gimnasia facila entre altres teràpies.
Brenda és una gran persona i amiga, amb la que he compartit moltes tardes, molts alegries...en definitiva, molts moments difícil d'oblidar.
Gràcies Brenda per tot allò que hem compartit!!!

Concurs!!! Agulleta i llana dóna els seus primers passos...

2009-04-21T13:59:00.000-07:00

Bona nit a tot@s!!!

Us vull presentar el meu nou bloc: "Agulleta i llana..." http://agulletaillana.blogspot.com/

Per tal, de donar la benvinguda a aquesta nova realitat que anirà creixent, de mica en mica, amb molt d'amor, il·lusió, creativitat, ganes de compartir, de continuar creant...he creat un concurs...és a dir, per totes aquelles que volgueu participar, us convido a visitar el bloc, veure els ninos que hi ha penjats i deixar un comentari en el que us agradi molt. Hi ha de temps fins al 30 d'Abril, entre totes les persones que participeu sortejaré el "Pop de color lila", que com podeu veure a la foto ha agafat la seva maleteta per anar allà on se li estimarà tant com l'estimo jo...Alhora us animo a que compartiu aquesta idea amb totes aquelles persones que gaudeixen amb les manualitats, amb les coses fetes a mà amb molt de carinyuuu, amb les joguines, amb la creativitat sense cap tipus de limitació...

Amb molt de carinyuuuuuuuuuuuuuu.

Moltes gràcies per tot.

La petita caputxeta vermella...

2009-04-21T08:08:00.000-07:00

El blog d'"Owlishly" és un veritable plaer, us recomano molt visitar aquest blog...d'on va nèixer l'idea fer donar vida a aquesta caputxeta vermella...

"Pop" amb vuit tentacles...un tentacle una possibilitat...

2009-04-21T08:01:00.001-07:00

Us recomano donar-li un cop d'ull al llibre "Amugurumi World" de Ana P. Rimoli.

Una petita-gran reflexió...

2009-04-21T07:57:00.000-07:00

"Trabajar con las manos también satisface una necesidad del alma de una manera que ninguna máquina, por compleja que sea, puede conseguir. (...) La mano es un reflejo del alma, y su trabajo representa una manifestación del espíritu en la vida cotidiana. Lo que hacemos con las manos tiene un efecto inmediato en nuestras emociones y nuestro sentido de la existencia; evoca profundas aspiraciones y motivos ancestrales." (Thomas Moore)

Conillet molt bufó amb orelles voladores...

2009-04-21T07:26:00.001-07:00

Oooohhhh...que conillet...amb bufanda i sense...d'hivern o de primavera amb solet...diferents formes de veure una mateixa realitat.

Cafè amb llet

2009-04-21T07:07:00.001-07:00

L'inspiració inicial, modificada milions i milions de vegades desprès..jajajajajajajaja...per la creación d'aquesta tassa de "cafè amb llet", va sorgir del llibre "Amigurumi World" d'Ana Paula Rímoli, que Angel em va comprar a E-bay (gràcies carinyuuuuu...). En el següent enllaç podeu visitar el seu blog:
http://amigurumipatterns.blogspot.com/search?updated-max=2008-12-15T09%3A21%3A00-05%3A00&max-results=7

Una tortuga...

2009-04-21T06:55:00.000-07:00

que va nèixer d'una idea, i, de mica en mica, ha anat prenen forma, aquí la teniu tota plena de vida, de ganes de caminar...

El patró que vaig fer servir de punt de partida, ho vaig trobar navega que navegaràs per internet.

La petita dent o "Quadradet"...

2009-04-21T06:48:00.000-07:00

Últimament he estat treballant en aquest nino, fet a dos agulles (punt de mitja), és un petit "quadradet", que forma part d'algun dels meus somnis...i ahir el vaig acabar amb molt de carinyuuuu...

El patró el vaig trobar en el mateix llibre de manualitats que l'osset.

El meu primer nino...

2009-04-20T14:44:00.001-07:00

Fa coseta d'un any o dos vaig trobar el patró d'aquest nino en un llibre de manualitats de la biblioteca pública de Sants "Artur Martorell". Em vaig enamorar d'ell i amb la gran ajuda de la meva avia i molta i molta paciencia i il·lusió vaig fer realitat un petit somni, una petita idea...va començar un camí...
La veritat es que aquest nino és el segon, el primer va ser una miqueta més senzill. D'aquella primera creació no tinc cap foto, l'hi vaig regalar amb molt de carinyuuuu a Gael (el bebe de Muntsa i Jordi).